Itinerari virtual per visualitzar la futura biblioteca central de Barcelona
2. Visualitzar un projecte per a Barcelona des de l'observació de biblioteques centrals de grans ciutats a Internet
Arreu del món hi ha molts models de biblioteques centrals urbanes que constitueixen bons exemples del que podria ser la futura Biblioteca Central de Barcelona. Hem seleccionat alguns webs de biblioteques centrals interessants pels seus edificis, espais, serveis, treball en xarxa, etc. totes de realitats molt diferents, però amb el denominador comú de ser grans centres bibliotecaris que coordinen tota una estructura urbana. Evidentment la llista podria ser molt més àmplia, i per aquest motiu aquest document preliminar està en construcció i resta obert a la contribució d'altres membres del COBDC.
Les adreces estan acompanyades d'uns petits comentaris gens sistemàtics, que en cap cas no volen substituir la visita al lloc web, ja que a les planes web originals es poden observar edificis, funcions, serveis, connexions amb la resta de biblioteques de la xarxa, etc., així com sovint la visió estratègica de cada biblioteca per jugar un paper en la societat de la informació.
Bordeus (http://www.mairie-bordeaux.fr/bibliotheque/bibintro.htm)
Aquesta població francesa de 219.000 habitants disposa d'una xarxa de 12 punts de serveis bibliotecaris: 10 biblioteques de barri, 1 bibliobús i una biblioteca central, la Bibliothèque Centrale Meriadeck. El 1991 la biblioteca central es va traslladar al seu nou edifici de 18.000 m² i 11 plantes. Aquesta biblioteca posa a disposició dels seus usuaris un total d'1 milió de documents. Cal destacar el seu sistema d'emmagatzemament automatitzat, que permet gestionar ràpidament i de manera automàtica l'accés a documents del magatzem. La biblioteca central també és consultada per investigadors d'arreu del món pel fet de conservar documents personals de dos fills il·lustres de la ciutat, Montesquieu i Montaigne. La importància de la biblioteca a la vida cultural de Bordeus queda ben palesa en el fet que des de la pàgina principal de l'Ajuntament (www.mairie-bordeaux.fr) es fa un enllaç directe a la pàgina de la biblioteca.
Per saber-ne més:
- Raymon Jean (1993). "Bordeaux, Gironde: Bibliothèque muncipale". En: Bibliothèques: un nouvelle géneration: dix ans de constructions pour la lecuture publique. Paris: Réunion des Musées Nationaux. p. 60-63.
Brooklyn, Nova York (http://www.brooklynpubliclibrary.org/)
La ciutat de Nova York disposa de tres sistemes bibliotecaris independents. El districte de Brooklyn es va començar a dotar d'un sistema bibliotecari de biblioteques públiques de barri el 1892. Aviat però, es va detectar la necessitat de disposar d'una biblioteca central que pogués coordinar els treballs de les biblioteques de barri. D'aquesta manera, l'any 1912 es va comença a construir la Biblioteca Central de Brooklyn, la Brooklyn Public Library.
Actualment, el districte de Brooklyn és, amb 2,3 milions d'habitants la zona més poblada de Nova York. Per cobrir les necessitats informatives d'aquesta immensa població compte amb un sistema bibliotecari integrat per una seixantena de biblioteques: 58 biblioteques de barri, la Business Library -especialitzada en temes empresarials- i una biblioteca central que fa de cap de la xarxa. La biblioteca central es considera també el centre de referència de tota la xarxa pel que fa a consultes que realitzen els usuaris. Així, cada any, més de dos milions de persones visiten aquesta biblioteca central -una quantitat similar a tota la població del districte de Brooklyn-.
La Brooklyn Public Library reuneix una col·lecció total de 3 milions de documents i posa especial èmfasi en la integració cultural de tots els habitants del districte; d'aquesta manera disposa d'un Centre Multilingüe on els usuaris troben materials en quasi totes les llengües que es parlen al districte.
Per saber-ne més:
- St.-Lifer, Evan (1996). "One big city, three great libraries: NYPL, Brooklyn and Queens". En: Library Journal. Vol. 121 (June 1), p. 48-51
Chicago (http://www.chipublib.org/)
La Chicago Public Library és un sistema format per 77 biblioteques de districte/barri, diversos serveis mòbils i una biblioteca central: el Harold Washington Library Center. Aquesta biblioteca central va obrir les seves portes l'any 1991 i segons consta en el Guinness book of records es tracta de l'edifici de biblioteca pública més gran del món. Algunes xifres donen testimoni de la importància que la biblioteca central té en la ciutat: en l'actualitat, la biblioteca obre 60 hores al llarg de set dies a la setmana i rep uns 6.000 visitants cada dia; els seus 70.000 m² contenen uns 9 milions de llibres, microformes, publicacions periòdiques, etc. disposats en uns 113 km de prestatgeries; i en el seu fons hi ha representades edicions en unes 90 llengües diferents.
El sistema en el seu conjunt, i la biblioteca central en particular, gaudeixen d'un gran prestigi com a institució cultural i educativa fonamental al llarg dels seus 129 anys d'existència, amb una missió que es manté viva al llarg dels anys: "It has served as a place of lifelong learning; a research center; and a source of literature, information and enrichment for the people of Chicago, the State of Illinois and the world. Although the Library has grown dramatically since it first opened on January 1, 1873, our mission has remained the same--to provide and to support opportunities for all people to read, learn and discover" (Windows on Our Past: History of the Chicago Public Library. Fullet publicat amb motiu del 125 aniversari).
Per saber-ne més:
- "Chicagoans unite to protest library cuts; advocacy group battles against proposed budget reductions". En: Library Journal. Vol. 118 (Apr 15, 1993), p. 15-16
- Duff, John (1991). "The Harold Washington Library Center: a look inside". En: Library Journal. Vol. 116 (Dec). p. 91-3
- Flagg, Gordon (1992). "Crisis at Chicago Public Library: the city has a new downtown showcase, but the branches fight to keep their heads above water". En: American Libraries. Vol. 23 (June). p. 436
Colònia (http://www.stbib-koeln.de/kontakt/zb.htm)
La Biblioteca Municipal de Colònia va ser fundada en 1890. Fins al 1925 hi havia 10 sales de lectura, una biblioteca de música i una biblioteca per a cecs, destruïdes totes elles durant la Segona Guerra Mundial. La nova Biblioteca Central es va inaugurar en 1979 com a complement de les 22 biblioteques filials llavors en funcionament. Està ubicada en un modern edifici de nova planta que va guanyar diversos premis de disseny.
Per saber-ne més:
- Daniel, Frank (1998). "Stadtbibliothek Köln". En: Las bibliotecas públicas y la sociedad de la información. Comisión Europea, DG XIII/E.4. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas. p. 263-280
L'Haia (http://www.bibliotheekdenhaag.nl/)
La Biblioteca Pública Central de l'Haia comparteix amb l'Ajuntament de la ciutat un mateix conjunt arquitectònic de grans dimensions dissenyat per Richard Meier -l'arquitecte del MACBA a Barcelona- amb un programa de biblioteca de 18.000 m². La seva proximitat al centre polític i administratiu de la ciutat dóna idea de la importància que l'Haia ha donat a aquest equipament. Aquesta importància des del punt de vista de la visualització ciutadana queda reflectida en el fet que la façana més visible no correspon a les oficines municipals sinó a la biblioteca; com es diu en la publicació monogràfica de presentació del projecte (From the Bilderdijkstraat... 1993), a la cantonada més visible del conjunt hi ha la biblioteca en tant que espai "més public":
"Its is a remarcable choice of architect Richard Meier to push the library visually forward. Isn't the city hall the most important building of a city? And shouldn't that be symbolized in the architecture? So why no stately, eminent city hall in the centre of the city, as seems to be the tradition in Netherlands, but rather the library as eyer-catcher?. (...) the central library is allowed to become the flag-bearer of the complex. Meier considers the library to be the most public part. The city hall has its doors open only during office hours; the library will attract people in the evening and on weekends." (p. 11-12).
"Meier talked many times with the director of the Public Library Service, Wim Renes, visited Rotterdam library, among others, and drastically changed his idea about the central library. He realized that it had to become a dynamic city library. No provincial, but big city [la negreta es nostra]. Not calm and collected, as in a university, but involved in urban life. A library no only for books, but also for video tapes, compact discs and microfiches, therefore more like a department store." (p. 17)
Per saber-ne més:
- From the Bilderdijkstraat to the Spui: the birth of a new central public library (1992). Den Haag: Dienst Openbare Bibliotheek. 108 p.
- Guilbaud, Didier (1996). "La Haye: Bibliothèque municipale centrale". En: Nouvelles Alexandries: les grands chantiers de bibliothèques dans le monde. Paris: Éditions du Cercle de la Librarie. p. 179-207
Lió (http://www.bm-lyon.fr/)
La Biblioteca Municipal de Lió és un sistema format per: la Biblioteca Central de La Part-Dieu, 15 biblioteques filials i tres bibliobusos. El sistema té actualment tres missions principals: l'accés públic (el 1995 es van registrar 2.500.000 préstecs i 2.400.000 visites); la difusió del coneixement entre un públic molt ampli i amb problemes d'integració social en determinats suburbis de la ciutat; i la conservació i difusió del patrimoni, amb 200.000 volums anteriors a 1800. Aquesta xarxa presta serveis a una col·lectivitat urbana de 445.000 habitants.
La biblioteca Central de Lió (Bibliothèque centrale de la Part-Dieu) és la biblioteca més gran d'aquesta xarxa i coordina les activitats de les altres catorze biblioteques filials i dels tres bibliobusos). Aquesta biblioteca central disposa d'una superfície de 27.290 m² on hi presten servei 383 persones. El seu fons bibliogràfic és integrat per un total d'1.814.000 documents. L'any 2000 aquesta biblioteca va rebre el 43% de totes les visites de la xarxa (prop d'un milió de persones). De fet, aquest centre és la biblioteca de referència de la ciutat per a la recerca d'informació.
Per saber-ne més:
- Meyer, Anne (1998). "La Biblioteca Municipal de Lyon". En: Las bibliotecas públicas y la sociedad de la información. Comisión Europea, DG XIII/E.4. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas. p. 309-322
Rotterdam (http://www.bibliotheek.rotterdam.nl/)
"Esdevenir el centre d'informació de la ciutat". Aquesta és la filosofia de servei del personal de la biblioteca pública de Rotterdam, una ciutat que per donar serveis bibliotecaris a la seva població de 575.000 habitants disposa d'una gran biblioteca central, dos bibliobusos i vint-i-dues biblioteques filials. Cada any passen pel seu impressionant edifici -al cor de la ciutat- 2 milions de persones. Només les instal·lacions del port de Rotterdam superen aquesta xifra.
Amb un fons d'1,6 milions de documents, aquesta biblioteca incrementa cada any la seva col·lecció amb 100.000 documents més. Totes les personalitats que visiten la ciutat hi fan una visita "obligada" per admirar l'edifici dels arquitectes Bakema i Weeber. La biblioteca Central de Rotterdam és un dels motors culturals més actius de la ciutat, i fins i tot disposa d'un petit teatre de 180 seients on es fan dues-centes actuacions l'any.
Per saber-ne més:
Toronto (http://www.tpl.toronto.on.ca/)
Aquesta ciutat canadenca disposa de la xarxa de biblioteques públiques més gran del país. La Biblioteca Pública de Toronto (Toronto Public Library) és integrada per un total de 98 biblioteques que donen servei a una població potencial de 2.48 milions de persones. Dues d'aquestes biblioteques realitzen les tasques de biblioteques centrals. El sistema bibliotecari s'organitza en tres categories que responen als serveis que ofereixen: biblioteques de barri, biblioteques de districtes i biblioteques de recerca i referència.
La ciutat en disposa de dues biblioteques d'aquesta darrera categoria, la Toronto Reference Library i la North York Central Library. Són les dues biblioteques més cèntriques de la xarxa, disposen de col·leccions de documents molt importants i completes, i tenen els horaris d'obertura més amplis de tota la xarxa. El conjunt de les biblioteques públiques d'Ontario ofereixen als seus usuaris unes col·leccions d'11 milions de documents. També ofereixen als seus usuaris un total de 1.000 punts de consulta gratuïta a Internet. El vaixell insígnia d'aquesta sistema és la Toronto Reference Library, que disposa de 36.000 m², 1,7 milions de llibres i 2,9 milions d'altres documents (cartells, mapes, etc.). L'any 1996 va rebre 1,1 milions de visitants.
|
