Item 46, maig-agost 2007
ARTICLES DE LA REVISTA ITEM

Número 46, maig-agost
Item: revista de biblioteconomia i documentació


Article a text complet
Article a text complet

Presentació
Pàg. 3-5


Article a text complet
Article a text complet

Catalunya o la república de les biblioteques: de l'estat natural de la cooperació
Concepción Rodriguez Parada
Pàg. 7-33
L'article presenta l'estat de la qüestió de la cooperació interbibliotecària —biblioteca nacional, biblioteques universitàries, especialitzades i públiques— a Catalunya entre l'any 1993, data de promulgació de la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya, i el 2007. Prenent com a punt de partida la teoria del pacte social de Thomas Hobbes, s'ofereixen uns apunts històrics i terminològics, es mostra l'evolució de la cooperació pel que fa al model organitzatiu —sistemes, xarxes i consorcis—, els canvis en les activitats desenvolupades, els avantatges i inconvenients i les perspectives de futur.


Article a text complet
Article a text complet

Deu pinzellades de la història recent de la Biblioteca de Catalunya (1993-2007)
Dolors Lamarca, Eugènia Serra
Pàg. 35-51
Anàlisi de la situació de la Biblioteca de Catalunya i dels canvis produïts entre 1992 i 2007. L'estudi en basa en diferents aspectes: el jurídic, amb les lleis de biblioteques que defineixen la biblioteca nacional i l'acord de govern de 2004 per a dotarla; el canvi a un model més obert, amb especial èmfasi en la conservació del patrimoni; el creixement físic, amb l'ocupació plena de l'edifici de l'Hospital i la construcció de nous dipòsits externs; l'accés en línia als catàlegs i l'agilitació dels processos de catalogació de fons; l'aplicació de les tecnologies per a oferir serveis virtuals mitjançant el lloc web; la cooperació amb altres entitats i la participació en consorcis; l'augment del patrimoni, amb l'adquisició per diferents vies d'obres diverses, especialment aquelles amb caràcter únic (arxius personals d'autors, etc.); la digitalització de fons antics per tal de facilitar-ne la consulta en línia, i els projectes per a la conservació futura del patrimoni digital produït a Catalunya. La Biblioteca afronta així el seu centenari amb nous projectes i la voluntat de ser un referent cultural del país, conegut i valorat.


Article a text complet
Article a text complet

Quinze anys de biblioteques escolars a Catalunya (1992-2007) crònica d'una altra oportunitat perduda
Mònica Baró, Teresa Mañà
Pàg. 53-65
L'article fa un balanç de les accions que s'han dut a terme en l'àmbit de les biblioteques escolars a Catalunya, des de l'any 1992 —data en què es tancava un panorama anterior publicat en aquesta revista— fins a l'actualitat. Se'n descriu la situació actual segons un estudi fet a tot l'Estat espanyol i es valoren les iniciatives dutes a terme per les administracions educatives catalanes, entre les quals la posada en marxa, des del curs 2004, del programa «PuntEdu». Així mateix, es revisen les activitats reivindicatives de la professió docent i bibliotecària en defensa de les biblioteques escolars. Finalment, es fa un repàs de la formació adreçada al personal i de les publicacions aparegudes. Es conclou que, malgrat les oportunitats que s'han presentat i els recursos que s'hi han destinat, les biblioteques escolars segueixen essent l'assignatura pendent del sistema bibliotecari del país.


Article a text complet
Article a text complet

Les biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya: estat de la qüestió (primera part)
Comissió Gestora de les BEG
Pàg. 67-80
Des del moment de la seva reinstauració, els departaments i organismes de la Generalitat de Catalunya han anat creant biblioteques i centres de documentació que donen suport a les seves activitats. Algunes d'aquestes col·laboren, des de 1999, en un únic catàleg compartit, el Catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (BEG). El propòsit final és que totes les biblioteques d'aquest perfil passin a formar part d'una xarxa de biblioteques i centres de documentació especialitzats de l'administració autonòmica catalana. La Comissió Gestora de les BEG té la necessitat de conèixer quins són els centres implicats i quina és la seva situació actual, per la qual cosa l'any 2006 elaborà i distribuí un qüestionari entre 114 biblioteques que depenen de l’administració autonòmica. L'objectiu era obtenir les dades necessàries per a:

- Mireia Bo. Biblioteca de l'Arxiu Nacional de Catalunya. mireiabo@gencat.net
- Anna Busom. CIIPAC. ksdp2102@gencat.net
- Cristina Castell. Biblioteca de la Subdirecció General d'Arxius. ccastellm@gencat.net
- Manel Català. Biblioteca del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.mcatalav@gencat.net
- Maite Cuende. Biblioteca de Catalunya. mcuende@bnc.cat
- Elena Heidepriem. Centre de Documentació de la Secretaria de Política Lingüística. eheidepriem@gencat.net
- Gemma Guilera. Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. gguilerac@gencat.net
- Elisenda Macià. Biblioteca de l'Institut Europeu de la Mediterrània. emacia@iemed.org
- Rosa M. Martí. Biblioteca Central del Departament de Cultura. mrmarti@gencat.net
- Carme Moret. Biblioteca Central del Departament de Cultura. ksdt2202@gencat.net
- Roland Pastells. Biblioteca del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. rpastells@gencat.net
- Susana Penelo. Biblioteca de l'Arxiu Nacional de Catalunya. spenelo@gencat.net
- Lourdes Vivó. Centre de Documentació-Biblioteca del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. lvivo@gencat.net
Article rebut el setembre de 2007.
Comissió Gestora de les BEG. Les biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya: estat de la qüestió

    a) Dur a terme un estudi sobre l'estat de la qüestió i la corresponent avaluació, tot aplicant indicadors de qualitat bibliotecària
    b) Proposar i planificar la incorporació de nous centres al Catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (BEG) i estudiar les solucions que permetin que s'hi integrin aquelles biblioteques i centres de documentació que es troben fora del nou model del Sistema Bibliotecari Català.

En aquest article, la Comissió Gestora de les BEG exposa els antecedents de l’estudi i la metodologia utilitzada. Per al disseny i redacció de les preguntes del qüestionari es tingueren en compte les dades necessàries per a avaluar els centres i els indicadors que proporcionen una informació més precisa, adaptant-los a la realitat de l'administració pública catalana.

La distribució del qüestionari i la recollida de les respostes marca l'inici de la fase d'anàlisi, desenvolupada al llarg de l’any 2007 i que serà exposada en un proper article.


Article a text complet
Article a text complet

Ernest Abadal: "Els responsables acadèmics han de veure que la biblioteca és un dels actius bàsics per al desplegament de l'EEES"
Anna Rovira, Marta López
Pàg. 81-92
Entrevista a Ernest Abadal, adjunt al vicerectorat de Política Docent per a Sistemes d'Informació i Documentació de la Universitat de Barcelona. Es parla sobre el CRAI de la Universitat de Barcelona: el servei ofert, la valoració per part dels seus responsables i usuaris, l'avaluació realitzada per l'Agència de Qualitat, els espais, les col·leccions patrimonials i els projectes de digitalització. També es parla del CBUC i la relació de les biblioteques i l'Espai Europeu d’Ensenyament Superior.


Article a text complet
Article a text complet

Clients virtuals i comunitat local: reflexions des d'una biblioteca pública
Roser Lozano
Pàg. 93-115
Internet ha significat per a les biblioteques públiques un evident impuls al desenvolupament dels serveis d'informació local i comunitària. La biblioteca pública té una funció múltiple com a proveïdora, generadora de serveis i de productes d'informació virtuals, i també organitzant i fent circular virtualment entre la comunitat la informació generada per altres agents socials, culturals i econòmics. Al web de la Biblioteca Pública de Tarragona (d'ara endavant BPT), iniciat el 1998 gràcies al finançament privat, es prioritzaren aquests serveis d'informació local i comunitària per a atendre dos perfils de clients virtuals: els ciutadans i els clients institucionals. Des de llavors, l'avaluació i la interacció constant amb la nostra comunitat ha facilitat que sigui un web útil, en constant transformació i renovació de serveis. El web de la BPT serveix per a captar clients virtuals i convertir-los en clients reals de la biblioteca i a la inversa, la BPT treballa a favor de l'e-inclusió, creant clients virtuals i disminuint la bretxa digital de la nostra comunitat a través de programes específics.
D'altra banda, Internet ha passat de ser considerada una autopista de la informació a ser considerada cada vegada més un lloc de trobada gràcies a les noves formes de comunicació i de relació que modifiquen de manera important les possibilitats d'acció de la biblioteca pública i marquen línies d'actuació per al futur immediat.


Article a text complet
Article a text complet

Llista de novetats
Pàg. 117-151


Article a text complet
Article a text complet

Abstracts in English
Pàg. 153-155


Article a text complet
Article a text complet

Resúmenes en español
Pàg. 157-159