Item 45, gener-abril 2007
ARTICLES DE LA REVISTA ITEM

Número 45, gener-abril
Item: revista de biblioteconomia i documentació


Article a text complet
Article a text complet

Presentació
Pàg. 3-5


Article a text complet
Article a text complet

Ètica i deontologia per a professionals de la biblioteconomia i documentació
Margarita Pérez Pulido
Pàg. 7-28
Partint dels conceptes d’ètica i deontologia, es presenta una discussió sobre la dimensió ètica de la professió i la dimensió ètica de les organitzacions. Es diferencia entre principis, valors i obligacions com a components dels codis deontològics i s’estudien aquests com a representació última de les dimensions ètiques analitzades. Es concedeix importància a les associacions i col·legis professionals com a responsables de l’elaboració, difusió i pràctica dels codis deontològics de la professió, i a la cultura corporativa, com a component de la identitat corporativa de l’organització que sustenta la seva ideologia i defineix i transmet els valors compartits.


Article a text complet
Article a text complet

Elaboració del Codi deontològic del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya
Concepción Rodríguez Parada, Sílvia Sunyer Lázaro, Leonor Vela, Josep Vives-Gràcia
Pàg. 29-46
S’expliquen les línies directrius i el procediment de redacció del Codi deontològic del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-documentalistes de Catalunya. La comissió redactora va optar per un model de codi educacional i que cobrís les qüestions més representatives i incorporés els valors intrínsecs de la nostra professió. Es precisa l’abast dels termes ètica i deontologia, es comenten les declaracions genèriques de la Unesco i la IFLA sobre drets relacionats amb la professió, i codis deontològics ja existents, com el de l’ALA. S’esmenta la utilitat d’un codi deontològic i els tipus possibles de codi. A continuació, s’explica el procés d’elaboració del codi, la tria del model educacional, que enumera i interpreta principis generals, la tria d’altres codis que servissin com a referència, i dels valors ètics i professionals que s’hi havien de considerar.


Article a text complet
Article a text complet

El valor d’una deontologia professional: apropament comparatiu a les professions lletrada i bibliotecària-documentalista
Gema Mayol Gómez
Pàg. 47-58
S’exposa el marc jurídic dels codis deontològics que regulen l’exercici d’una professió a Catalunya. Són normes amb veritable eficàcia legal a l’empara de la delegació de potestats cedides en aquesta matèria als col·legis professionals. Aquests poden intervenir quan un professional vulnera el codi i contreu una responsabilitat disciplinària, o per emparar el professional quan l’aplicació del codi comporta un conflicte d’interessos o un perjudici professional. Es comenten aquests aspectes mitjançant la comparació dels codis deontològics dels lletrats i dels bibliotecaris-documentalistes. Es fa especial menció de dos aspectes fonamentals, com el secret professional en ambdues professions, i el dret i el deure a la informació.


Article a text complet
Article a text complet

Un codi ètic
Josep Maria Terricabras
Pàg. 59-60
Reflexió arran de la publicació del codi deontològic del COBDC. En destaca el principi de no discriminar, en l’exercici de la professió, cap document, assumpte, usuari o col·lega. També incideix en el compromís del professional de mantenir-se al dia en coneixements i habilitats professionals, la qual cosa contribueix a l’excel·lència en el treball.


Article a text complet
Article a text complet

Codi deontòlogic del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

Pàg. 61-65
Codi deontològic aprovat pel COBDC el juny de 2006. Pretèn ser una guia per a afrontar els conflictes ètics que es puguin donar a la pràctica professional dels bibliotecaris-documentalistes. A més, ha d’ajudar al Col·legi a vetllar per l’exercici ètic de la professió dels col·legiats. Les normes fan referència als serveis donats, a la selecció del fons, a les relacions amb el públic i amb altres professionals, a la gestió dels centres i a la vida col·legial.


Article a text complet
Article a text complet

La col·lecció de referència a la Biblioteca de Catalunya
Lourdes Martín Gonzàlez, Marta Riera Sagrera
Pàg. 67-86
L’aparició de les noves tecnologies ha fet replantejar la política de formació de la col·lecció de referència a les biblioteques. Els nous suports electrònics i Internet han fet davallar l’adquisició d’obres en paper i l’espai necessari per a acollir-les. Des dels seus inicis, la Biblioteca de Catalunya es preocupa pel que Rubió anomena la biblioteca de mà. Els criteris de selecció són rigorosos i científics, i representen una democratització del que ha d’estar a l’abast del públic. Durant el franquisme, les obres de referència creixen considerablement. Com que és un referent per al món universitari, incorpora col·leccions úniques a Catalunya. Amb la Llei de biblioteques i la definició com a biblioteca nacional es fa una remodelació de la secció i s’estableixen uns criteris per a la tria de la col·lecció. Tot això coincideix amb el sorgiment de les noves tecnologies i amb un canvi notable de públics i dels seus interessos. L’article fa una anàlisi històrica del que ha estat, a la Biblioteca de Catalunya, la biblioteca de mà fins als nostres dies i reflexiona sobre el que ha de constituir la nova col·lecció de referència (física i virtual), alhora que intenta establir criteris científics per a la seva selecció.


Article a text complet
Article a text complet

Blocs a la biblioteca penitenciària: un taller de dinamització cultural
Jorge Franganillo, Lola Burgos
Pàg. 87-104
Es descriu el taller de promoció cultural que encoratja un grup d’interns a crear i publicar blocs, i que es va iniciar l’estiu de 2006 al Centre Penitenciari de Joves de Barcelona, com una col·laboració entre el punt Òmnia i la biblioteca del centre i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Els objectius han estat promoure l’educació dels reclusos i millorar-ne el nivell d’informació, animar-los a llegir i escriure més, despertar o potenciar les pròpies habilitats tecnològiques, i ampliar el contacte que tenen amb el món exterior. Es presenten les biblioteques de presó com un agent de suport al desenvolupament intel·lectual, social i cultural dels interns, que pot ajudar-los en el camí de la superació personal. Es fa una valoració crítica de la resposta dels reclusos; l’experiència es considera positiva. I es fa una reflexió doble: sobre el fet que Internet dins la presó és un dret exigible que pot afavorir la integració social i laboral dels interns, i sobre certes necessitats de la biblioteca de presó, entesa com un instrument que influeix en aquesta futura integració.


Article a text complet
Article a text complet

Ressenyes bibliogràfiques
Pàg. 105-110


Article a text complet
Article a text complet

Llista de novetats
Pàg. 111-122


Article a text complet
Article a text complet

Abstracts in English
Pàg. 123-126


Article a text complet
Article a text complet

Resúmenes en español
Pàg. 127-129