|
|
 |
 |
|
|
|
ARTICLES DE LA REVISTA ITEM
Número 43, maig-agost
|
 |
Article a text complet |
El procés de selecció de programaris de gestió per a a les biblioteques universitàries i públiques de Catalunya i per a la Biblioteca de Catalunya
Lluís Anglada i de Ferrer, Núria Comellas Gaya, Ramon Ros Gornés, Marta Tort Pascual
Pàg. 7-24
En la petita història de l'automatització de les biblioteques de Catalunya,
la dècada dels vuitanta es caracteritza pels sistemes in house i la dels noranta, per
l'aparició i expansió dels programes de claus en mà. A l'inici del segle actual, les biblioteques
del CBUC es plantegen el reemplaçament del sistema que algunes havien estat
usant des de 1989. El 2004, les dues xarxes de biblioteques públiques catalanes
se sumen al procés de canvi de sistema. S'expliquen els diferents moments del procés
de selecció, les decisions que es van prendre i perquè, els treballs tècnics previs, així com
la metodologia de selecció.
|
|
Article a text complet |
MARC 21, el nou (vell) format
Ida Conesa
Pàg. 25-50
El canvi de format, de CATMARC a MARC 21, previst per al proper
any –conjuntament amb un canvi de sistema– a Catalunya suposa una renovació
que calia dur a terme. MARC 21 és l'estàndard MARC més aplicat arreu del món.
La Library of Congress en fa el manteniment i en garanteix l'actualització. L'aplicació
del format MARC 21 a Catalunya representarà una sèrie de canvis que han de
millorar els nostres catàlegs, l'eina que dóna la mesura de qualitat amb què es treballa
en una biblioteca.
|
|
Article a text complet |
Introducció als aspectes estratègics en la selecció de sistemes de gestió de biblioteques
Cris Barragan Yebra, Patricia Russo Gallo
Pàg. 51-67
Els motius pels quals una biblioteca selecciona un sistema de gestió de biblioteques
(SGB) són diversos i en gran mesura de caire tecnològic. A causa de l'impacte
que indubtablement tindrà el projecte en la institució, cal aplicar en aquesta selecció
la metodologia pròpia de la planificació estratègica. Per tal de garantir la difusió,
l'accés i la preservació de la informació que són inherents a la missió de tota biblioteca,
l'estratègia s'ha de basar en els principis de propietat de les dades, independència
tecnològica i responsabilitat.
L'article vol fer èmfasi en la necessitat d'adoptar procediments d'avaluació en l'àmbit
estratègic partint de l'anàlisi de l'organització i el seu entorn: identificar les necessitats,
els recursos disponibles i estimar els riscos i els factors d'èxit. A més, comenta
una sèrie de condicionaments –de comprensió, psicològics i polítics– que poden afectar
el projecte d'implantació d'un SGB. Finalment, es parla del programari lliure com
una opció avantatjosa des del punt de vista estratègic a l'hora de seleccionar un SGB,
partint de les llibertats que defineixen aquest model i els principis de propietat de les
dades, independència tecnològica i responsabilitat descrits al començament.
|
|
Article a text complet |
Les quinze coses que més han influït en la biblioteconomia i la documentació en els darrers quinze anys
Tomàs Baiget
Pàg. 69-90
Se seleccionen i revisen quinze fets, circumstàncies, tendències, invents o
productes, tots de l'àmbit de la tecnologia, que l'autor considera que han marcat els
canvis pels quals ha passat la professió de bibliotecari-documentalista els últims quinze
anys. Prèviament, es presenta un panorama de quina era la situació, pel que fa a
la tecnologia, cap a 1991: l'estat de l'automatització de biblioteques, la aparició de
sistemes de digitalització, l'expansió del CD-ROM i del videotex, els grans distribuïdors
de bases de dades i els inicis d'Internet. Els quinze fets clau seleccionats són:
l'ús generalitzat dels programes de tractament de text, les llistes i la comunicació per
correu electrònic, Internet com a model de transmissió de dades, l'hipertext, l'increment
de la capacitat –i l'abaratiment del preu– d'emmagatzematge i de transmissió de
dades, la desintermediació, el moviment d'accés obert, el model client-servidor, els cercadors
d'Internet, la cerca de la rendibilitat dels serveis documentals, la concentració
d'empreses dedicades a la informació en unes poques, el concepte d'usabilitat i la seva
aplicació, el XML, la certificació digital i la signatura electrònica, i, com a objectiu no
assolit, els minsos resultats de la recerca finançada per la Direcció General XIII de la
Comissió Europea.
|
|
Article a text complet |
La transformació dels sistemes integrats de gestió bibliotecària
Joan Roca
Pàg. 91-107
Es descriuen les darreres transformacions dels catàlegs en línia i se'n presenten
exemples concrets: el catàleg de nova generació de la North Carolina State University
i el treball que està fent el servei bibliotecari de la University of California per
redefinir l'estructura dels serveis que ofereixen a través del seu catàleg. Es detallen les
principals característiques del corrent Web 2.0 i la seva aplicació corresponent a la Biblioteca
2.0 com a teixit de rerefons per a aquestes transformacions. Tots aquests canvis
suposen una (r)evolució en el sentit de considerar els usuaris com a objectiu central
i primordial dels serveis i recursos que ofereix la biblioteca.
|
|
Article a text complet |
Deu coses que els polítics haurien de saber sobre tecnologia de la informació
Lluïsa Núñez
Pàg. 109-116
Es comenten, en to lleuger, alguns errors freqüents de l'Administració en
matèria de tecnologia de la informació, extrets de l'experiència en consultories a diferents
unitats de Generalitat, diputacions i ajuntaments. S'organitza en deu apartats:
distinció entre informació i informàtica, presa de decisions en tecnologia de la informació,
aprenentatge de les organitzacions, errors de disseny de la web institucional,
creació de continguts, errors d'usabilitat, ús del format PDF, introducció als gestors
de continguts, introducció al programari lliure i als canvis en la protecció de la propietat
intel·lectual.
|
|
Article a text complet |
Deu apunts per a perdre la por al manga
Rosa Montañà
Pàg. 137-150
Es comenten algunes característiques del manga –còmic japonès–, amb la intenció
d'aclarir alguns tòpics i desfer prejudicis estesos entre els lectors d'altres tipus de
còmic. El manga és un gènere popular i rendible al Japó, al contrari que la historieta
europea; té èxit entre els joves i els nens, tot i ser obres seriades que poden tenir molts
volums o ser editades en sentit invers. Malgrat el tòpic, el sexe i la violència només
són presents en alguns subgèneres o títols concrets, com al còmic europeu. Es dóna
una selecció de títols i autors per a fer-se una idea de la varietat temàtica i estilística
del gènere.
|
|
|
|
|
|
|