|
|
 |
 |
| Item 41, setembre-desembre |
|
|
|
|
ARTICLES DE LA REVISTA ITEM
Número 41, setembre-desembre
|
 |
Article a text complet |
Digitalització dels llibres de les biblioteques
Miquel Térmens i Graells
Pàg. 7-26
Es descriuen els diversos projectes d'abast global que darrerament s'han presentat per digitalitzar de forma massiva els llibres de les biblioteques. S'analitzen els objectius d'aquest tipus de projectes i els aspectes tecnològics i d'organització que comporten. Finalment, es comenten les implicacions que aquests nous serveis poden tenir pels que ja proporcionen les biblioteques i en la funció social d'aquests centres.
|
|
Article a text complet |
El Taller Digital de la Universitat d'Alacant: bressol de biblioteques digitals
Francesca Marí Domenech, Laura Sánchez Menasanch
Pàg. 27-40
El Taller Digital de la Universitat d'Alacant és una empres dedicada a organitzar i presentat informació digital. Ha desenvolupat dues biblioteques virtuals reconegudes, la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes i la Biblioteca Virtual Lluís Vives, S'explica con s'han concebut, evolucionat i executat els dos projectes, que s'han convertit en una mostra de conciliació entre les biblioteques tradicionals i el món digital. L'evolució tecnològica pel que fa a l'accés a la informació a través d'Internet obliga, tant les empreses com les institucions, a investigar i crear noves formes de presentat-la. La tasca hui dia és la d'oferir, de manera eficient, un sistema de visualització compatible amb les eines que s'estan utilitzant en l'anomenada societat de la informació.
|
|
Article a text complet |
L'estratègia de la Biblioteca de Catalunya en projectes digitals
Dolors Lamarca Morell, Eugènia Serra Aranda
Pàg. 41-53
La Biblioteca de Catalunya ha iniciat una sèrie d'accions per a evolucionar cap a un model de biblioteca oberta, fiable i orientada a l'usuari. Una de les línies estratègiques perquè ha apostat en aquest procés de canvi ha estat l'impuls de projectes de l'àmbit digital. L'article proporciona una panoràmica dels diversos projectes en curs de la Biblioteca, els antecedents, objectius i característiques, així com els resultats i beneficis que es volen obtenir a curt i mitjà termini. Són projectes de caràcter cooperatiu que tenen la voluntat de proporcionar als usuaris eines d'accés a la informació, contribuir a la preservació del patrimoni català i augmentar la presència de continguts catalans a Internet per a donar a conèixer la cultura i la llengua catalanes arreu del món.
|
|
Article a text complet |
Els dipòsits electrònics col·lectius del CBUC: antecedents i situació actual
Lluís Anglada i de Ferrer, Sandra Reoyo Tudó
Pàg. 55-65
El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va començar a gestionar recursos electrònics l'any 1998 amb la posada en marxa de la Biblioteca Digital de Catalunya (BDC). Es fa un repàs de com, des de llavors, la BDC s'ha dividit en dues línies de treball: la contractació de recursos electrònics comercials i l'elaboració de dipòsits electrònics col·lectius d'accés lliure on s'inclou informació generada per les pròpies institucions. D'aquests últims se'n presenta l'estat actual.
|
|
Article a text complet |
El futur serà el resultat de la feina que fem ara
Marta López Vivancos i Anna Rovira
Pàg. 67-76
Entrevista a Rosa Regàs, directora de la Biblioteca Nacional espanyola des de 2004. Parla sobre la Biblioteca Nacional des de la seva arribada, els projectes de dinamització cultural i la seva major obertura als ciutadans i les relacions amb altres biblioteques de l'Estat i Europa. També sobre els projectes de digitalització dels fons i de nous serveis en línia que ha endegat, i els canvis en l'organització. Es comenta el problema que representa el dipòsit legal, tant d'impresos com de recursos electrònics en línia. Acaba comentant el paper de les biblioteques nacionals.
|
|
Article a text complet |
La biblioteca viva: biblioteca o biobiblioteca?
Lourdes Reyes i Camps
Pàg. 77-83
Es planteja, amb un símil que pretén ser lúdic i pedagògic, què és i ha de ser la biblioteca púbica. Es comparen les biblioteques públiques i els éssers vius: les biblioteques, com els organismes vius, es nodreixen (amb personal, fons, equipament informàtic i edificis), es relacionen (amb els usuaris i la comunitat on són) i es reprodueixen (amb l'ajut d'entitats com les que formen el personal, les administracions públiques, etc.).
|
|
Article a text complet |
Les biblioteques de Verne
Jesús Gascón
Pàg. 99-102
Amb motiu del centenari de la mort de Jules Verne es comenta la relació de l'autor amb les biblioteques. Verne va ser un gran usuari de les biblioteques de París, per a trobar-ne les dades necessàries per a les seves novel·les. En aquestes, la presència de les biblioteques no abunda, però s'hi presenten com a fonts d'informació en un sentit bastant modern del terme. Se'n comenten alguns fragments, principalment un
de Voyage au centre de la Terre, referent a la circulació dels llibres d'una biblioteca.
|
|
|
|
|
|
|