Item 37, abril-agost 2004
ARTICLES DE LA REVISTA ITEM

Número Item 37, abril-agost
Item: revista de biblioteconomia i documentació


Article a text complet
Article a text complet

Presentació

Pàg. 3-5


Article a text complet
Article a text complet

Els colors de la biblioteca pública: els reptes de la nova ciutadania
Imma Solé, Maria Montia
Pàg. 7-14
Una de les missions de la biblioteca pública és afavorir la diversitat cultural com a dipositària, creadora, promotora de recursos i activitats culturals. Pot facilitar el coneixement de les minories i la integració cultural dels immigrants, sense prejudicis ni manipulacions. Els fons documentals en la llengua pròpia han de reflectir la realitat multicultural de l'entorn: costa, però, de trobar bons recursos en el mercat editorial. També s'han d'oferir recursos en les llengües dels immigrants: els diaris són una opció amb bons resultats, com també la música. La biblioteca pública pot tenir a més un paper actiu en l'acollida dels immigrants, mitjançant serveis d'informació ciutadana que ajudin a resoldre els problemes prioritaris que té aquest col·lectiu: informació administrativa, sobre tràmits, informació laboral, formació, sanitat, ensenyament, entitats, etc. [...] Cal una coordinació i un treball en xarxa entre biblioteca, serveis municipals i associacions ciutadanes vinculats amb l'immigració, que faran més eficients els serveis oferts.


Article a text complet
Article a text complet

Biblioteca, diversitat cultural i mundialització
Alfons Gonzàlez
Pàg. 15-26
La integració dels immigrants en la societat d'acollida és precària. La dimensió social de la biblioteca, sobretot l'escolar i la pública, rau en en el seu paper mediador en l'accés a la informació i la cultura: pot donar a conèixer les diferents cultures i fomentar-ne l'intercanvi. Ha de conèixer, per això, el context on s'inscriu: perfil de la població immigrant, activitats de l'administració pública o altres entitats adreçades als immigrants i els motius de la immigració. Aquesta és una conseqüència de la mundialització, el domini econòmic de les societats occidentals i l'aculturació en favor dels valors occidentals que s'imposen, subordinant o marginant els altres. [...] L'educació a l'escola és el millor instrument per a afavorir la interculturalitat, el coneixement mutu sense estereotips ni idees de superioritat; la biblioteca pot contribuir a l'acció formativa col·laborant en el projecte educatiu proporcionant els recursos d'informació.


Article a text complet
Article a text complet

El repte intercultural: aposta per la qualitat
Moisés Reguera Campillo, Neus Montserrat Vintró
Pàg. 27-38
S'hi afronta la qüestió de la diversitat cultural i les desigualtats socioeconòmiques tot partint d'una anàlisi bibliogràfica que aclareix els conceptes relacionats; s'hi estudia el paper que ha de complir la biblioteca pública, principalment segons les actuals directrius normatives aplicables; i s'hi plnteja una proposta de treball per plans, programes i projectes com a forma de resposta bibliotecària. A manera de conclusió, s'hi defensa la interculturalitat com a procés necessari per a una gestió de major qualitat.


Article a text complet
Article a text complet

Les persones amb discapacitat intel·lectual i l'accés a l'alfabetització
Josep Font i Roura
Pàg. 39-46
S'exposa què es considera actualment retard mental, molt més relacionat amb la interacció amb l'entorn on viu la persona que no pas un transtorn purament individual. Cobra importància el suport que s'ha de donar al discapacitat per tal que pugui viure en societat. Aquest suport promourà el desenvolupament, la formació i el benestar de l'individu, alhora que millorarà la forma de relacionar-se amb l'entorn. Una d'aquestes formes és la lectura, un procés cognitiu que permet el desenvolupament personal i la vida en societat. L'accés a l'alfabetització esdevé vital per a tothom: el discapacitat intel·lectual també pot arribar a llegir i gaudir de la lectura, tot i tenir més dificultats. S'han de considerar algunes qüestions que afecten les famílies i l'entorn del discapacitat, on se situa la biblioteca. A partir d'elles, es poden emprendre accions que facilitin l'aprenentatge i l'ús de la lectura.


Article a text complet
Article a text complet

Entrevista a... Assumpta Bailac: "Hem d'adaptar-nos a la realitat actual i preveure la futura"
Mònica Baró, Jesús Gascón
Pàg. 47-60
Entrevista a Assumpta Bailac, directora general de Promoció i Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya. S'hi exposen els plans de la direcció per al desenvolupament a Catalunya de les biblioteques públiques i escolars. També es comenten qüestions més específiques com el Catàleg Col·lectiu de Catalunya o el suport genèric.


Article a text complet
Article a text complet

La gestió del multiculturalisme a les biblioteques universitàries: el cas de la Biblioteca del Campus Terrassa de la UPC
Miquel Puertas Molina, Sílvia Sunyer i Lázaro, Josep Vives i Gràcia
Pàg. 61-78
La mundialització i l'increment de la immigració fan que el debat sobre el fenomen de la multiculturalitat sigui cada vegada més intens a la nostra societat. En aquest debat no hi són alienes les institucions educatives. Aquest article analitza el paper de les universitats i les seves biblioteques en la gestió de la diversitat cultural. A diferència del que succeeix als països anglosaxons, a Catalunya i Espanya aquest fenomen no ha estat estudiat en el sí de la universitat. Després d'analitzar l'experiència de diverses biblioteques universitàries americanes, es descriuen les accions desenvolupades per la Biblioteca del Campus de Terrassa relacionades amb la qüestió. Finalment, es proposen una sèrie d'actuacions per a afrontar el repte que suposa el multiculturalisme a les biblioteques del nostre país.


Article a text complet
Article a text complet

Biblioteques «culturalment incorrectes»: les biblioteques de Canovelles i Ulldecona
Sylvia Sanz Moix, Francesca Ferré Roig, amb Jordi Llobet
Pàg. 79-89
L'escasa presència d'alguns símbols de la cultura mediàtica i popular a les biblioteques públiques, titllats de «culturalment incorrectes», és el punt de partida per a reflexionar sobre els models de fons bibliotecari. Cada vegada és més difícil d'establir uns límits sobre allò que cal tenir a la biblioteca i allò que cal excloure'n, L'experiència concreta de dues biblioteques, Canovelles i Ulldecona, aporta arguments al debat teòric i el situa en el marc d'una política bibliotecària integradora de la diversitat cultural.


Article a text complet
Article a text complet

Ales de paper

Pàg. 91-94


Article a text complet
Article a text complet

Llista de novetats

Pàg. 95-122


Article a text complet
Article a text complet

Abstracts in English

Pàg. 123-126


Article a text complet
Article a text complet

Resúmenes en español

Pàg. 127-129