|
|
 |
 |
|
|
|
ARTICLES DE LA REVISTA ITEM
Número 34, maig-agost
|
 |
Article a text complet |
"Yo quiero un tebeo": els còmics, un forat negre als fons de les nostres biblioteques públiques
Héctor Calvet, Sergio Calvet
Pàg. 7-28
En els darrers anys el món del còmic ha tornat a prendre importància en la societat, però aquest aspecte no s'ha vist reflectit als fons de les biblioteques públiques catalanes. L'article analitza les raons d'aquesta situació explicant els problemes i prejudicis existents que impedeixen un desenvolupament correcte del fons. S'hi apunten igualment els valors que poden aportar els còmics a les funcions de les biblioteques públiques i s'hi ofereixen nous camins i propostes per a la seva selecció i el seu tractament a la biblioteca. S'hi incorpora també una petita bibliografia orientativa d'obres i autors recomanables per a qualsevol biblioteca pública que vulgui crear un fons d'historieta actual, atractiu i de qualitat.
|
|
Article a text complet |
Un món entre dues vinyetes
Pepe Gálvez
Pàg. 29-34
Un dels elements clau en el llenguatge de la historieta és, paradoxalment, un buit: l'espai en blanc que existeix entre dues vinyetes i que conté el·lípticament una sèrie d'accions emmarcades per les coordenades espai-temps. Per a l'autor d'historietes la mesura i qualitat d'aquest buit és essencial per a graduar el ritme o la intensitat dramàtica d'una seqüència narrativa, per a establir l'equilibri entre allò que es mostra i allò que es suggereix.
|
|
Article a text complet |
Notes sobre la indústria del còmic en el periode 1973-2003
Antonio Martín
Pàg. 35-44
Reflexió sobre els esdeveniments de la indústria editorial de còmics a Espanya, des de 1973 i la transició política al moment actual. La indústria pateix canvis estructurals, en funció dels interessos dels editors: la cerca de guanys immediats portarà, a llarg termini, a la reducció de les opcions de treball per als professionals i de les possibilitats de publicar a Espanya. El desenvolupament d'un còmic d'autors locals, que vagin més enllà de l'evasió o la comercialitat, rau, ara en les petites editorials.
|
|
Article a text complet |
Quins llibres llegia Tintín? La biblioteca dels personatges de tebeo
Joan Manuel Soldevilla
Pàg. 45-54
Els tebeos i les biblioteques, fins fa poc, sovint han mantingut una relació poc fluida, de vegades gairebé clandestina. El present article, oferint un recorregut per les vinyetes dels personatges més cèlebres del mitjà (Tintín, Superman, Zipi i Zape, Astèrix...), repasa diverses visions que la historieta ha donat de les biblioteques i descobreix engrescadors lligams entre ambdós móns.
|
|
Article a text complet |
Els còmics a la biblioteca. Un mar de dubtes
Núria Ventura
Pàg. 65-70
Comprar documents per a una biblioteca pública és una de les tasques professionals més interessants i compromeses alhora, peruqè segons l'encertat de la tria s'arribarà a més o menys públic i, per tant, a crear aquesta mena de lectors fidels que qualsevol biblioteca espera tenir com a usuaris. Però els lectors no són una massa amorfa que es pugui satisfer amb fòrmules màgiques, sinó un col·lectiu format per infants de diferents edats i gustos, estudiants preocupats bàsicament per fer treballs i aprovar cursos, professionals de diferents camps, mestresses de casa, treballadors amb molt poc de temps lliure, immigrants de diverses procedències i cultures, persones jubilades de diferents nivells culturals. És molt àmplia la varietat de persones que acudeixen a la biblioteca esperant trobar algun document d'interès, i per tant, no és gens fàcil crear un fons que satisfaci un marge ampli de possibles usuaris i que alhora guardi un cert equilibri entre el que sembla que seria desitjable que la gent llegís i el que de vegades demanen.
|
|
|
|
|
|
|