|
|
 |
 |
|
|
|
ARTICLES DE LA REVISTA ITEM
Número 16, gener-juny
|
 |
Article a text complet |
El Web
Santiago Muxach i Riubrogent (Universitat Autònoma de Barcelona, Biblioteca de Lletres)
Pàg. 4-33
Aproximació al World Wide Web, sistema que permet accedir a informacions remotes de qualsevol tipus --textual, gràfica, aniamada, sonora, etc.-- emmagatzemada en ordinadors, de forma que el procediment de consulta sigui uniforme, amb un sol programari i tot permetent salts hipertextuals. Explica el concepte global i els seus orígens, com també els seus elements bàsics i el seu funcionament. Entre ells, l'arquitectura client-servidor, el protocoal HTTP (per a la transmissió de dades), el llenguatge HTML (que permet la hipertextualitat i defineix la presentació homogènia de les pantalles) i l'URL (per a accedir als fitxers). Finalment, dóna adreces Web d'interès per al col·lectiu bibliotecari.
|
|
Article a text complet |
FirstSearch: servei en línia per a l'usuari final
Alice Keefer (Directora, Serveis Internacionals, DOC6)
Pàg. 34-42
Descripció del servei en línia FirstSearch d'OCLC. Es detallen les bases de dades que ofereix, l'accés, tarificació, el llenguatge d'interrogació emprat i es presenta el mòdul d'obtenció de documents que pot gestionar cada un dels usuaris finals i amb el qual es poden aconseguir un gran nombre dels documents que contenen les bases de dades consultades.
|
|
Article a text complet |
De conservadors a enginyers del coneixement: l'evolució de la professió bibliotecària
F.W. Lancaster (University of Illinois); traducció: Jordi Roqué i Figuls
Pàg. 43-50
El paper de les biblioteques i dels bibliotecaris ha evolucionat des del col·leccionisme i la conservació de materials a un nou paper més dinàmic i actiu. Les tecnologies informàtiques i les telecomunicacions han canviat el concepte de biblioteca que ja no és una colálecció única reclosa entre les parets d'una institució, perquè les xarxes electròniques permeten accedir a una gran varietat de recursos informatius. El futur de la professió es presenta obert a noves sortides professionals i especialitzacions, en què la figura del bibliotecari esdevé la d'un intermediari o consultor en el camp de la informació i vinculat cada cop més al disseny i construcció de nous sistemes d'informació i serveis que contribueixen a millorar les eines de recuperació d'informació: interfícies, bases de dades, catàlegs en línia, subministrament de documents, sistemes experts, etc.
|
|
Article a text complet |
Cooperació bibliotecària a Espanya
Lluís Anglada (Biblioteques de la Universitat Politècnica de Catalunya)
Pàg. 51-67
L'article fa un repàs a l'evolució històrica de les xarxes i en descriu la seva tipologia. Se centra seguidament en les xarxes i associacions amb activitats cooperatives que es troben a Espanya, totes elles relacionades amb la creació de catàlegs col·lectius i amb la millora del préstec interbibliotecari. Es dóna un llistat de les xarxes i associacions existents amb informació sobre els membres integrants, finalitats, objectius, activitats i condicions per a formar-ne part. Finalment s'examinen les tendències de futur que apunten cap a la cooperació per el desenvolupament de serveis bibliotecaris de qualitat, amb una sèrie d'objectius a cobrir que es detallen.
|
|
Article a text complet |
La incorporació dels fons bibliogràfics departamentals al catàleg únic de les biblioteques de la Universitat Politècnica de Catalunya
Núria Comellas, Mònica Gràcia, Eduard Minobis, Robert Mur, Montserrat Pallàs, Marta Roca, Anna Rovira, Montserrat Salazar i Imma Suy (Biblioteques de la Universitat Politècnica de Catalunya)
Pàg. 21-25
L'article tracta del problema de les dispersió dels fons bibliogràfics a les universitats: a més d'haver-hi llibres i revistes a les biblioteques de les facultats o escoles superiors, molts documents es troben als departaments i instituts universitaris on el personal investigadors i docent realitza la major part de les seves activitats acadèmiques . S'explica com la Universitat Politècnica de Catalunya va fer un esforç per conèixer els fons esmentats i com a partir d'aquest s'han creat i donat nous serveis bibliotecaris.
|
|
Article a text complet |
Manifest de la UNESCO de la Biblioteca Pública 1994: introducció
Hellen Niegaard (Directora de la Biblioteca Pública Hillroed de Dinamarca, i presidenta del grup de treball responsable de la revisió del Manifest)
Pàg. 26-32
D'acord amb el programa a mig termina de l'IFLA 1992-1997, la Secció de Biblioteques Públiques revisà el Manifest de la Unesco de la Biblioteca Pública. Hellen Niegaard, presidenta del grup de treball encarregat de la revisió, presenta la nova versió del Manifest de 1994 i el procés de revisió que tingué lloc entre 1991 i 1994.
|
|
Article a text complet |
Clàssic anònims de la literatura catalana: primer esborrany per a una llista de títols uniformes
Assumpció Estivill (Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació) i Jesús Gascón (Universitat Autònoma de Barcelona, Biblioteca de Ciències. Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació)
Pàg. 88-136
Llista de títols uniformes d'obres clàssiques anònimes de la literatura catalana dels segles XII-XVII i de les referències a aquests títols. En cada una de les 266 entrades s'hi inclu --quan és pertinent-- la informació següent: títol uniforme, segle d'escriptura, bibliografia, comentari sobre l'obra, biblioteca o dipòsit (si només se'n conserva un manuscrit), títols variants i títols de versions en altres llengües. La confecció de la llista s'emmarca dins dels treballs d'actualització de l'obra Anonymous classics i, per ser efectiva, haurà de ser aprovada --amb les modificacions que es creguin oportunes-- per la Biblioteca de Catalunya.
|
|
|
|
|
|
|