|
|
 |
 |
| Item 11, juliol-desembre 1992 |
|
|
|
|
ARTICLES DE LA REVISTA ITEM
Número 11, juliol-desembre
|
 |
Article a text complet |
Règim jurídic del flux telemàtic d'informació
Jorge Páez Mañá (Doctor en Dret. Coordinador de Documentació Científica del Consell Superior d'Investigacions Científíques, CSIC) i Eva Triviño Acuña (Llicenciada en Dret. Advocada); traducció: Carles Camps Mundó
Pàg. 4-17
El dret, com a element regulador de la convivència humana, s'ha d'adaptar necessàriament a les necessitats socials naturals produ•des pel desenvolupament de les noves tecnologies de la informació. La determinació dels aspectes jurídicament rellevants relacionats amb el flux telemàtic d'informació exigeix una conceptualització prèvia de l'objecte d'aquest flux i l'elaboració d'una tipologia que reflecteixi les característiques específiques dels diferents tipus d'informació. L'anàlisi del marc legal aplicable a la transmissió de la informació automatitzada permet establir el régim de drets i obligacions dels diferents subjectes que intervenen en el procés informatiu, ja consolidat, realitzat per la via telemàtica.
|
|
Article a text complet |
Còpia privada i dret d'autor
Pau Miserachs i Sala (...); traducció: Carles Camps Mundó
Pàg. 18-24
La problemàtica legal de la fotocòpia --o de les reproduccions fetes per mitjà de qualsevol altre procediment-- per a un ús privat o bé per a finalitats d'investigació o docència és el tema d'aquest article. L'autor el considera a la llum de la vigent legislació espanyola, que comenta, i aporta consideracions d'altres tractadistes.
|
|
Article a text complet |
Història de la bibliologia
Robert Estivals (Université de Bordeaux 3); traducció: Jesús Gascón García
Pàg. 25-41
Estudi de l'evolució del concepte de bibliologia, entesa avui com a ciència de l'escrit, de la comunicació escrita i dels suports d'aquesta. Per arribar a aquesta concepció ha estat necessari un procés de decantament a partir d'altres disciplines afins, com ara la bibliografia, la biblioteconomia, la història i sociologia del llibre o les ciències de la comunicació. Es presenta així com una ciència on s'estructuren sistemàticament coneixements que fins ara s'havien estudiat de manera dispersa i deslligada, perdent, per tant, possibilitats d'enriquiment mutu i, alhora una visió de conjunt del fet de la comunicació escrita.
|
|
Article a text complet |
Dinamització de la biblioteca pública: un exemple pràctic, la Biblioteca "Ramon Fernández Jurado" de Castelldefels
Pedro A. Bravo Jiménez (Bibliotecari de la Biblioteca Popular "Ramón Fernández Jurado" de Castelldefels) amb la col·laboració de: Esther Corbera i Hosta (Bibliotecària de la Biblioteca Populars "Ramón Fernández Jurado" de Castelldefels) i Carme Grauvilardell (Bibliotecària de la Biblioteca Popular "J. Vives Casajuana" de Sant Vicenç de Castellet)
Pàg. 42-53
La societat demana a les biblioteques públiques els serveis que aquestes han ofert sempre, però alhora en reclama altres de nous. Per tal de donar una resposta a aquesta demanda i no estancar-se, l'oferta bibliotecària ha de ser més dinàmica. Mitjançant tècniques de màrqueting cultural i dinamització de la lectura, la biblioteca ha d'oferir els seus serveis de forma que els lectors habituals i els potencials sentin la necessitat d'utilitzar-los. La dinamització consisteix doncs, a potenciar la lectura entre els que ja en són lectors, portar-la als que no ho són, així com convertir la biblioteca en una entitat dinamitzadora de la cultura de la comunitat.
|
|
Article a text complet |
Difusió bibliogràfica i adquisicions a la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya
Comissió de Bibliografia de la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Secció de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya
Pàg. 54-62
Descripció del funcionament de la Comissió de Bibliografia de la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya. La Comissió de Bibliografia elabora uns llistats bibliogràfics generals de novetats i també d'especialitats d'obres en castellà (les biblioteques de la Xarxa ja són receptores de la producció en català a través del Suport Genèric). Aquestes bibliografies tenen com a objectiu el proporcionar un suport d'informació bibliogràfica permanent a les biblioteques de la Xarxa, que facilita i agiliti el procés d'adquisicions, millorant al mateix temps la qualitat general de les obres seleccionades.
|
|
Article a text complet |
Gestió documental amb microordinadors: característiques, estructura i tecnologia dels sistemes de gestió documental
Lluís Codina Bonilla (Universitat Pompeu Fabra) i Ernest Abadal Falgueras (Escola Universitària "Jordi Rubió i Balaguer" de Biblioteconomia i Documentació)
Pàg. 72-100
Els sistemes de gestió documental (SGD) són programes que permeten la creació i explotació de bases de dades documentals. Estan orientats a la gestió de documentació científica i tècnica (informació de tipus textual poc estructurada), en oposició als sistemes de gestió de bases de dades (SGDB) dirigits a la gestió de dades empresarials (informació de tipus factual molt estructurada). Es presenta una tipologia dels SGD, així com les característiques, tecnologia i estructura bàsiques d'aquests. Finalment, es comenten les noves tendéncies en tecnologia de sistemes documentals. S'adjunta també una relació dels principals SGD que poden trobar-se al mercat espanyol.
|
|
Article a text complet |
CDS/ISIS: un bon producte a un preu regalats
Assumpció Estivill (Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer, Professora) i Carme Cantos (Escola Universitàira Jordi Rubió i Balaguer, Becària del Laboratori, Doc 6)
Pàg. 101-117
Presentació de la base de dades que conté la col·lecció del Laboratori de l'Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació amb el gestor CDS/ISIS --desenvolupat per la Unesco--. Després d'una explicació general sobre CDS/ISIS, s'exposa amb detall el procés del disseny de la base de dades: definició dels camps del registre seguint una adaptacio del Format Comú de Comunicació (CCF); definició de les pantalles d'entrada de dades; selecció dels camps a indexa i mètodes d'indexació emprats, i definició del format de sortida. Finalment, es fa una avaluació del producte.
|
|
Article a text complet |
El CD-ROM i la premsa
Núria Gallart Marsillas (Hemeroteca General UAB)
Pàg. 118-122
Es presenten les principals aplicacions del CD-ROM (Compact Disc-Read Only Memory) en el camp de la premsa. S'estudien les caracter'stiques de dos tipus de productes: les edicions de text íntegre de periòdics i els índexs acompanyats de resums. S'afegeix una llista orientativa de discs disponibles en el mercat.
|
|
Article a text complet |
Disseny, estructura i característiques d'una xarxa de CD-ROM en una biblioteca universitària
Josep Manuel Rodríguez i Gairín (Universitat Politècnica de Catalunya. Biblioteca. Cap de la Unitat de Documentació)
Pàg. 123-138
En aquest article es descriu la implementació d'una xarxa de CD-ROM en una biblioteca universitària, així com la integració d'aquesta xarxa en una unitat de documentació. Es comenten les característiques de la xarxa, probles tècnics, llicències de xarxa i aspectes d'ampliació i accés remot. Són especialment destacables els menús, el disseny dels sistemes de control estadístic centralitzat i les possibilitats de connexió des de sistemes VAX-DIGITAL. Un dels aspectes més importants és la integració electrònica de serveis, que permet, des del mateix terminal i de forma selectiva, accedir a la consulta del catáleg propi i a les utilitats de la xarxa (processadors de textos, gràfics), consultar bases de dades bibliogràfiques en CD-ROM o suport magnètic, i disposar d'un subsistema automatitzat d'obtenció de documents per demanar articles, comprovar l'estat de la petició i realitzar amplis controls administratius i estadístics.
|
|
Article a text complet |
El canvi vers la qualitat de servei
Anna Valls (Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Catalunya) i Lluís Casado (Psicòleg i economista)
Pàg. 138-155
S'exposen les raons per les quals es parla de canvi a les biblioteques. S'explica l'avaluació quantitativa i qualitativa dels serveis, com es gestiona un procés de canvi, l'aplicació d'algunes tècniques de gestió de les organitzacions a les biblioteques i la qualitat de servei a l'usuari. L'article clou amb un exemple práctic on s'avalua, a partir d'un qüestionari adreçat als usuaris, l'ús de la secció de referència i la de revistes en una biblioteca universitària.
|
|
|
|
|
|
|