|
|
 |
 |
|
|
|
ARTICLES DE LA REVISTA ITEM
Número 10, gener-juny
|
 |
Article a text complet |
El disseny arquitectònic de serveis d'informació
Jordi Darder
Pàg. 3-19
Es comenten els diferents tipus de problemàtica que els arquitectes han de superar en projectar una biblioteca:necessitat de rendibilitzar l'espai, el tractament de la llum, la circulació i confort de les persones... Exemplifica el treball amb comentaris sobre la Biblioteca Central d'Estocolm, la d'Exeter (Estats Units) i el projecte de la Biblioteca de França, i addueix les opinions d'arquitectes consagrats (Louis Kahn, Alvar Aalto, Aldo Rossi, Gunnar Asplund...).
|
|
Article a text complet |
Els nous edificis de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona
M. Carme Mayol (Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació
Pàg. 20-49
S'informa sobre el programa de renovació arquitectònica de les Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona. A títol de mostra s'analitzen set actuacions de diferent abast. Un formulari amb les dades bàsiques, acompanyat de fotografies i plànols, dibuixa el perfil dels centres estudiats. Finalment es fa una valoració de l'impacte de l'arquitectura en la transformació de la xarxa.
|
|
Article a text complet |
Biblioteca de Catalunya: les raons d'un projecte d'obres
Manuel Jorba (Biblioteca de Catalunya)
Pàg. 50-57
Presentació per part de la direcció actual de la Biblioteca de Catalunya de les necessitats que impulsaren l'elaboració d'un projecte global d'actuació per a la biblioteca nacional. Aquest projecte redefiniria els diferents espais amb l'objectiu de millorar el servei al lector i les condicions de treball intern, i solucionaria la manca d'un dipòsit espaiós per a les noves adquisicions de documents.
|
|
Article a text complet |
El projecte de remodelació de la Biblioteca de Catalunya
Joan Rodon
Pàg. 58-63
Exposició de les raons que han determinat la configuració del projecte actual de remodelació de la Biblioteca deCatalunya, així com les línies mestres en què es fonamenta. Es detall la reubicació dels dipòsits, de la sala de reserva, de la zona de treball intern, l'accés dels usuaris, etc. Explica també a grans trets la metodologia emprada en la confecció del projecte i en les actuacions previstes.
|
|
Article a text complet |
Nous sistemes operatius per a microordinadors i les seves possibles implicacions per a la gestió documental
Lluís Codina (Universitat Pompeu Fabra)
Pàg. 64-78
Repàs de la situació actual de la microinformàtica, fent especial esment dels equipaments i, quant al vessant lògic, als sistemes operatius i les interfícies gràfiques d'usuari (IGU). La perspectiva de fons de l'anàlisi és el paper cada cop més important que juga la microinformàtica en l'àmbit de la recuperació de la informació. Les principals tendències en el camp de la microinformàtica són les següents: expansió dels microordinadors de gamma alta (386 i 486); aparició de sistemes operatius de 32 bits, ús d'IGUs (p.e. Windows); connexió de recursos informàtics mitjançant xarxes d'àrea local, i laincorporació de capacitats multimèdia. Això, globalment, representa el pas d'una informàtica pobra (nomès amb capacitats de monotreball i monousuari) vers una informàtica cada cop més rica, que incorpori ja la possibilitat de realitzar diverses tasques a la vegada, i la intervenció simultànde mès d'un usuari.
|
|
Article a text complet |
Videotext a Espanya, un futur indefinit
Eugènia Salvador (Universitat Pompeu Fabra)
Pàg. 79-90
L'Ibertex, nom de la xarxa espanyola de videotex, va començar a introduir-se a Espanya fa més de 10 anys. Les expectativesque va generar en el seu moment, en què el cas francès es prenia com a model, no han estat confirmades. En els darrers anys, en part gràcies a una política més decidida de Telefónica en favor d'aquest mitjà, tant el nombre de terminals com d'hores de consulta ha augmentat considerablement. Tot i així hi ha una sèrie de factors que poden impedir que aquest mitjà assoleixi la difusió esperada.
|
|
Article a text complet |
Fonts documentals de les Comunitats Europees
Mila Montalban i Iglesias (Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona)
Pàg. 91-107
Es presenten les Comunitats Europees, les seves institucions, el seu funcionament i els actes jurìdics que emeten. El volum d'informació generat és gran i complex. Es descriu el procés legislatiu, la documentació que se'n deriva--tot incidint en la referència de cada tipus de document--, i les eines per recuperar-la, ja siguin en paper o en línia. També s'informa d'on trobar i consultar la informació comunitària.
|
|
|
|
|
|
|