|
|
 |
 |
| Item 9, juliol-desembre 1991 |
|
|
|
|
ARTICLES DE LA REVISTA ITEM
Número 9, juliol-desembre
|
 |
Article a text complet |
Les biblioteques universitàries catalanes
Núria Gallart (Hemeroteca General UAB) i Ma. Dolors Dilmé (Biblioteca de Lletres UAB)
Pàg. 11-35
Aquest article fa una anàlisi de la situació de les biblioteques universitàries catalanes en els aspectes següents: marc legal, normes, organització, espai i equipament, fons, serveis, personal, pressupost, automatització i cooperació interbibliotecària. Les dades presentades en els annexos es recolliren a través d'una enquesta i d'entrevistes personals amb els directors de les biblioteques objecte de l'estudi durant el mes d'octubre de 1991.
|
|
Article a text complet |
La indústria de les bases de dades a Catalunya: panoràmica de deu anys
Maria-Josep Recoder i Ernest Abadal (Universitat Autònoma de Barcelona)
Pàg. 36-50
Es fa un repàs a l'evolució en la producció de les bases de dades a Catalunya (ASCII, videotex, CD-ROM) en els darrers deu anys, fent especial esment al grau de desenvolupament, tipologia dels productors, la distribució, els usuaris i l'idioma. A partir d'aquí es comenten els principals problemes que afecten el context català, i que fan referència principalment a la inexistència d'una política d'informació i documentació, a una deficient distribució de les bases de dades, a l'especial situació de les telecomunicacions, a la insuficiència de recursos econòmics i a la manca de personal especialitzat.
|
|
Article a text complet |
Metodologia d'avaluació d'enciclopèdies: una proposta de treball
Maria D. Gili
Pàg. 51-67
Proposta de metodologia per a l'avaluació d'enciclopèdies generals alfabètiques. Es consideren en primer lloc les qüestions generals, prèvies a l'avaluació: la determinació de la mostra a analitzar i la viabilitat de trobar models vàlids per a la verificació de les dades. Tot seguit, es consideren una llarga sèrie de punts que caldria tenir en compte en l'avaluació d'enciclopèdies (a partir de l'enumeració que esmenten Boucher i Boucher el 1969). De cada aspecte se'n van proposant tècniques per a poder-lo quantificar, com també notes explicatives per a la seva aplicació.
|
|
Article a text complet |
El correu electrònic: noves possibilitats comunicacionals
Xavier Àvila Morera i Narcís Vives i Ylla (Membres del Grup de Recerca Pedagògica TIDOC-PROJECTE)
Pàg. 76-85
L'article fa una descripció de la missatgeria electrònica, detallant els diversos nivells de comunicació que es poden donar: ús privat d'usuari a usuari, cartelleres generals, i entorns de clubs i carterelles per àrees. Així mateix es fa una breu presentació dels serveis de correu electrònic més interessants en el camp documental. Es fa referència també a les publicacions electròniques interactives i a la teleconferència, aplicacions telemàtiques properes al correu electrònic.
|
|
Article a text complet |
Videotex i biblioteques
Lluís Agustí (Biblioteca Popular Joan Miró) i Ramon Dachs (Serveis Tècnics de la Biblioteca de la UPC)
Pàg. 86-96
Proposta de sistematització de les possibilitats d'aplicació del videotex a biblioteques. Les aplicacions són de cinc tipus: bases de dades pròpies, bases de dades compartides, bases de dades alienes, missatgeria i transacció. Dins de cada tipus, n'hi ha d'adreçades als professionals i d'altres als usuaris. El conjunt posa de manifest la gran versatilitat d'aquesta nova tecnologia de la informació.
|
|
Article a text complet |
Centre d'Història Contemporània de Catalunya
Pepa Valldepérez (Centre d'Història Contemporània de Catalunya)
Pàg. 97-98
El Centre d'Història Contemporània de Catalunya és un centre d'investigació i difusió de la història recent de Catalunya. El seu fons s'ha anat formant a partir del moment de la seva creació, relativament recent. El tractament de la documentació es realitza tenint en compte l'especialització del Centre.
|
|
|
|
|
|
|