ACTES DE LES 9ES JORNADES CATALANES D'INFORMACIÓ I DOCUMENTACIÓ Bloc sobre Gestió

Article a text complet   La base de dades de sumaris del CBUC: anàlisi global del seu ús i de la relació entre la utilització del seu servei de subscripcions per correu electrònic i el consum d'articles i sumaris d'un paquet de revistes electròniques Àngel Borrego, Cristóbal Urbano, Ramon Ros i Miquel Térmens Pàg. 15-24 S'examinen les dades d'ús de la base de dades de sumaris del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). S'analitzen les xifres de subscripcions al servei de recepció de sumaris per correu electrònic, les transaccions realitzades via web sobre la base de dades i la possible existència d'una relació entre l'ús del servei de subscripcions i el consum en línia d'articles i sumaris d'un paquet de revistes electròniques d'adquisició consorciada. Els resultats mostren que, malgrat que hi ha un ús reduït del servei de recepció de sumaris, molts usuaris fan servir el producte com a base de dades referencial per a la realització de cerques bibliogràfiques, especialment en l'àrea de ciències socials. No es va trobar cap relació entre les subscripcions al servei de recepció de sumaris per correu electrònic d'un títol i el nombre d'articles i sumaris consultats en línia.

Article a text complet   Bibgirona.net: la intranet de les biblioteques públiques de Girona Carme Renedo Puig i Ramón García Sarrión Pàg. 25-40 L'articulació del Sistema de la lectura pública a la demarcació de Girona es fonamenta en una cultura corporativa de la Diputació de Girona de suport als ajuntaments. Les biblioteques són concebudes com a entitats dinàmiques, autosuficients i amb personalitat pròpia. D'aquí, que el model de biblioteca pública es (re)creï segons les exigències del territori. D'aquí, que el model de Servei regional defugi jerarquies administratives i es converteixi en una peça més de l'engranatge. D'aquí, també, el fet que la intranet de les biblioteques hagi estat fruit d'un procés interactiu entre les biblioteques i el servei regional. Els objectius inicials de la intranet van ser el d'aconseguir un instrument de baix cost, flexible, extensible, d'ús fàcil, eficient i que permetés el treball cooperatiu. El seu disseny actual respon a aquests objectius, es basa en l'ús del programari lliure i ha tingut un nivell d'ús i d'acceptació satisfactoris.

Article a text complet   La estructura conceptual de los tesauros en el entorno digital: nuevas posibilidades en la representación de la información y el control terminológico Sílvia Arano i Lluís Codina Pàg. 41-58 La presente comunicación tiene como propósito estudiar la influencia del entorno digital en la estructuración conceptual de los tesauros como herramientas de representación de información y control terminológico. Se plantean como objetivos el análisis crítico de las bases de la estructuración conceptual de los tesauros, el establecimiento de los elementos problemáticos (patologías documentales) en dicha estructuración y la proposición de soluciones alternativas teniendo en cuenta la adopción de conceptos propios de las ontologías. Son analizados tres casos reales de tesauros digitales, a partir de los cuales se detectan las patologías documentales y se proponen las posibles soluciones. Se presentan conclusiones y perspectivas de investigación futuras.

Article a text complet   Evaluación de calidad en sitios web: proyectos de estudios sectoriales y realización de auditorias Lluís Codina Pàg. 59-72 Después de situar brevemente el contexto de aparición de la disciplina de la evaluación de recursos digitales, se presentan nuevos contextos de aplicación de esta disciplina tanto en el sector público como en la empresa privada a través de diversos escenarios. En alguno de tales contextos es necesario desarrollar indicadores de calidad adhoc, es decir, ajustados al proyecto concreto, bien sea una auditoria o un análisis sectorial. Se presenta una metodología para poder desarrollar y aplicar tales indicadores adhoc en este tipo de estudios.

Article a text complet   Fotografia, drets i biblioteques: necessitats i límits en l'ús dels documents Núria Altarriba Vigatà Pàg. 73-98 Les biblioteques, arxius i centres de documentació conserven sovint col·leccions fotogràfiques de tot tipus. Molts cops de procedència desconeguda i que plantegen seriosos dubtes als professionals de la informació quant a l'ús que es pot fer de la col·lecció. L'aplicació de la legislació sobre propietat intel·lectual i sobre intimitat i pròpia imatge origina força confusió a les biblioteques. A més el nou entorn digital facilita el treball però també genera preocupació a l'hora de saber quins actes són lícits o no. Aquesta comunicació té per objectiu oferir una sèrie d'aclariments generals en relació a la fotografia i la legislació que li és aplicable.

Article a text complet   La norma ISO 15489: una metodologia per a la implantació d'un programa de gestió documental a les empreses José Alberto Alonso i Beatriz Piera Pàg. 99-110 La norma ISO 15489, Information and documentation - Records management estableix els principis generals per a la gestió dels documents a les organitzacions i proporciona una metodologia per al disseny i implementació d'un sistema documental. Aquesta norma està emparentada amb les normes de la família ISO 9000, que defineixen els requisits per a la implantació de sistemes de gestió de la qualitat i que promouen l'adopció d'un enfocament basat en processos. La gestió documental és un procés de suport transversal i orientat als clients (tant interns com externs). Per aquesta raó, els procediments de gestió documental formen part del sistema de processos d'una organització i afecten l'empresa en el seu conjunt. La norma ISO 15489 planteja la necessitat de establir polítiques i designar responsables. És fonamental que les organitzacions estableixin, documentin i mantinguin polítiques, procediments i pràctiques de gestió documental i especifiquin les atribucions de les unitats encarregades de dur a terme cada funció o activitat. L'aplicació de l'esquema de la «piràmide documental» per donar forma escrita a aquests procediments i directrius ens resultarà de gran utilitat, ja que ens permet concretar els elements més específics a partir d'uns principis generals. Per tal de dur a terme un programa de gestió documental que doni suport a les activitats de l'organització i compleixi amb l'entorn legal i normatiu, aquesta norma proposa un seguit de principis. A més, defineix els processos i controls documentals que s'han de tenir en compte en el disseny i implementació d'un sistema de gestió documental, ja sigui un sistema documental basat en paper, electrònic o mixt.

Article a text complet   Paràmetres per a la classificació universal d'indicadors informètrics Víctor Cavaller Reyes Pàg. 111-130 La infometria, definida com l'estudi quantitatiu de la informació, es planteja com la disciplina que ha de proporcionar homogeneïtat metodològica i validesa científica als procediments operatius de les diferents pràctiques d'anàlisi estratègica de la informació en els diferents entorns de l'activitat de les organitzacions. Un cop determinats els fonaments de l'anàlisi infomètrica (els nivells, els modes, els moments o fases i els desplegaments operatius que ordenen l'aplicació de les seves tècniques) s'evidencia que el nucli de l'anàlisi de la informació el constitueix la síntesi i avaluació dels indicadors: els instruments de mesura de la relació entre les dades paramètriques que representen el comportament d'un fenomen o activitat. La cienciometria proporciona un criteri de classificació d'indicadors exportable a la infometria amb caràcter potencial d'universal validesa. La classificació universal d'indicadors infomètrics s'ordena tridimensionalment segons el nivell de l'activitat, al mode tipològic de l'anàlisi (quantitatiu, qualitatiu, relacional, etc ) i el desplegament operatiu que s'aplica en l'anàlisi.

Article a text complet   Propuesta de método y registro de inventario para la auditoría de los recursos de información usados en un procedimiento administrativo Miquel Angel Esteban Pàg. 131-144 Propuesta de un método para la realización de auditorías de recursos de información, compuesto de siete etapas: análisis de la organización, análisis del entorno informativo, decisión de los recursos a auditar, identificación y localización, inventario, valoración y evaluación. Se exponen de modo sumario las actividades de estas etapas. Se establecen las áreas y los elementos del registro necesario para efectuar un inventario destinado a la identificación, la descripción de los caracteres formales y de contenido, la fijación de la estructura, el análisis de la dinámica, la evaluación del uso y la valoración de la utilidad de los diferentes recursos de información empleados durante el desarrollo de un procedimiento administrativo. Se discute la influencia de los procedimientos de identificación y valoración de series documentales en la confección de este registro. Se acompaña de un sintético estado de la cuestión y una propuesta de definición de gestión del conocimiento y de auditoría de los recursos de información. Se constata la necesidad de una norma internacional que regule el proceso de auditoría de los recursos de información.

Article a text complet   El web como sistema de gestión de información corporativa en los Ayuntamientos de Cataluña: 1997-2002 Antonio Muñoz Cañavate Pàg. 145-158 Desde la llegada de Internet al gran público, la Administración Electrónica se ha convertido en una realidad en todo el mundo. Las Administraciones Públicas, y especialmente las locales, que son las más cercanas al ciudadano, se han podido aprovechar de un medio que ha mejorado sus procesos de comunicación con los administrados. En esta comunicación se presentan los objetivos, la metodología y los resultados obtenidos para Cataluña de un estudio cuantitativo aplicado a la Administración local española, en concreto a los ayuntamientos, desde 1997 a 2002. En el mismo aparece reflejado el crecimiento observado para la totalidad de los ayuntamientos de Cataluña y por franjas de población (menos de 5.000 hab.; entre 5.001 y 10.000 hab.; entre 10.001 y 50.000 hab.; entre 50.001 y 100.000 hab.; y más de 100.001 hab.).

Article a text complet   Arquitectura de la informació i usabilitat als llocs web de l'administració local catalana Mónica Zapata i Eva Jiménez Pàg. 161-182 Aquesta comunicació mostra, a partir de l'estudi d'exemples concrets, quins han estat els principals errors comesos per les administracions locals a l'hora de desenvolupar webs i portals municipals. En aquest sentit, s'enumeren les àrees de millora i es demostra com la definició d'una bona arquitectura de la informació, seguint criteris d'usabilitat i navegació, és crucial per a l'èxit de qualsevol projecte web. Amb aquesta finalitat, es mostren exemples de webs municipals amb gran quantitat de continguts que són considerades poc útils pels ciutadans, gairebé únicament i exclusiva degut a la manca d'usabilitat i a la seva arquitectura. De la mateixa manera, també es presenten dos exemples de bones pràctiques un dels quals destaca per haver comptat amb un equip de documentalistes en la seva fase de definició.