ACTES DE LES 10es JORNADES CATALANES D'INFORMACIÓ I DOCUMENTACIÓ Bloc sobre Innovació

Article a text complet   Creació, suport i desenvolupament d’una revista Open Access: perspectives dels principals agents a l’aplicació d’un cas pràctic   Sílvia Sunyer Lázaro, Pep Simó Guzmán, Merxe García Parra Pàg. 227-244 Davant l’increment abusiu del cost de les publicacions periòdiques, arreu del món s’estan desenvolupant diferents iniciatives relacionades amb el moviment open access que, aprofitant el potencial de les TIC, plantegen un nou sistema de comunicació científica. En aquest procés de transformació les biblioteques universitàries, com és el cas de les de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), estan adoptant un paper proactiu; aliant-se amb el personal docent i investigador (PDI), donant suport a la creació de dipòsits institucionals i/o oferint la seva col·laboració i assessorament en el desenvolupament d’e-revistes adherides al moviment open access. Amb la presentació de la publicació Intangible Capital, especialitzada en l’àrea del management, s’il·lustra tant des del punt de vista de l’editor, de l’autor, com del bibliotecari temàtic la importància del desenvolupament de models alternatius per incrementar la visibilitat de la recerca i difondre el coneixement entre la comunitat acadèmica, científica i professional.

Article a text complet   Elaboració de guies temàtiques al web: l’experiència de la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra   Carme Cantos Puig, Gemma Garcia Giménez, Cecília Jaques Querol, Marina Losada Yáñez, Rosa Montañà Lacambra Pàg. 245-264 La Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra té una estructura organitzativa basada en els conceptes d’equip i de bibliotecari temàtic, per tal d’oferir serveis d’informació orientats a l’usuari d’acord amb les seves necessitats temàtiques específiques. Una de les tasques destacades que desenvolupa cada equip és l’elaboració de les guies temàtiques. Les guies temàtiques són una selecció de recursos d’informació relacionats amb els diferents àmbits temàtics de docència i recerca de la Universitat, organitzades en base a l’estructura departamental, que es publiquen al web de la Biblioteca. Actualment, la Biblioteca estudia la possibilitat de canviar l’enfocament de les guies temàtiques, aprofitant el canvi de model educatiu cap a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).

Article a text complet   El gestor de continguts web: aplicació a les biblioteques de la UAB Cristina Azorín, Núria Casaldàliga, Èlia Llorente Pàg. 265-282 El Servei de Biblioteques de la UAB ha passat d’un web amb pàgines estàtiques html, creat i pensat conceptualment l’any 1996, a un web elaborat a través d’un gestor de continguts —Fatwire—, amb canvis fonamentals en l’arquitectura de la informació. Originàriament el web reflectia l’organització i l’estructura interna quedava clarament representada. L’actuació que s’ha dut a terme ha permès canviar els fluxos de treball a propòsit de la web i establir noves dinàmiques de funcionament. Algunes de les eines que han potenciat aquest canvi intern han estat l’elaboració de tutorials web, la formació a mida, el pla de comunicació, el disseny de processos… Ara el web està orientat a l’usuari, seguint els estàndards bàsics d’usabilitat, on el gestor de continguts permet una major facilitat de manteniment, una gestió distribuïda, uns canvis ràpids de disseny i el manteniment de la coherència. Descriurem els procediments que s’han seguit en totes aquestes actuacions (identificar problemes, coordinar tasques, redistribuir continguts, gestionar el manteniment, establir un calendari…) amb l’objectiu d’arribar a conclusions que puguin ser d’utilitat per a iniciatives similars.

Article a text complet   El Portal ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues)   Eugènia Serra Aranda, M. del Tura Molas i Alberich, Paquita Navarro Moreno Pàg. 283-298 El portal, dins de l’entorn web, és el mitjà que es revela actualment com un dels més efectius en les tasques de donar visibilitat i fer accessibles les col·leccions de les biblioteques. La comunicació presenta el portal ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) que s’emmarca dins del Pla d’Actuació de la Biblioteca de Catalunya per a la identificació i l’accessibilitat del patrimoni català a la Xarxa Internet. ARCA és un portal que facilita l’accés unificat i obert a les publicacions periòdiques digitalitzades, preferentment completes i ja tancades, que han estat representatives dins de la cultura i la societat catalanes, siguin d’àmbit local, nacional o internacional. Aquesta eina cooperativa liderada per la Biblioteca de Catalunya incrementa la visibilitat de les col·leccions de les institucions participants, contribueix a la recuperació i a la compleció virtual d’aquestes i a garantir la preservació del patrimoni hemerogràfic. Durant el 2005 s’ha realitzat la fase de preparació i en el 2006 s’entrarà en la fase de difusió i ampliació de continguts. En la comunicació s’exposarà el model, metodologia, característiques i abast del portal, així com una visió global de la col·lecció virtual obtinguda.

Article a text complet   El projecte PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) de la Biblioteca de Catalunya Ciro Llueca Pàg. 299-316 Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han facilitat que el patrimoni cultural i científic, i la resta d’informació, es presentin en format digital. En resposta a aquest repte les administracions de diversos països, des de la dècada dels noranta, han promogut estratègies per garantir l’accés permanent a la producció digital. Aquesta garantia d’accés passa per assegurar en la mesura de les possibilitats actuals i futures el compliment del repte que suposa el cicle documental clàssic: la compilació, el tractament, la preservació i la difusió de la producció bibliogràfica publicada a Internet: són els dipòsits digitals nacionals, nom que reben aquests projectes impulsats habitualment per les biblioteques nacionals. La comunicació descriu el projecte PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya), que la Biblioteca de Catalunya ha posat en marxa per assegurar l’accés permanent a la producció digital catalana.

Article a text complet   Què llegeixes?: les TIC al servei del màrqueting bibliotecari i el coneixement dels usuaris Joana Casas Poves, Javier Nieto Arroyo Pàg. 317-329 El coneixement dels perfils d’usuaris és un valor estratègic per a les biblioteques. El lloc www.quellegeixes.net ha estat un joc concurs per a la promoció de la lectura i les biblioteques, posat en funcionament pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en el marc de l’Any del Llibre i la Lectura 2005. Què llegeixes? va ser una aposta innovadora emmarcada dins les tendències més actuals del màrqueting: el disseny de productes i serveis a mida de les necessitats de segments d’usuaris, prèvia anàlisi del mercat. L’ús de les TIC, i un acurat estudi del desenvolupament del joc, permeten l’extracció, avaluació i anàlisi de resultats sobre hàbits, preferències, etc., dels usuaris reals i potencials de les biblioteques, tot aportant nova informació per a la promoció de serveis bibliotecaris, adreçada de manera específica a perfils d’usuaris. La comunicació descriu el desenvolupament de l’experiència, i hi inclou una anàlisi dels resultats.

Article a text complet   RECERCAT. El Dipòsit de la Recerca de Catalunya Sandra Reoyo Tudó, Lluís Anglada i de Ferrer, Joan Cambras, Núria Comellas Gaya, Ramon Ros Gorné, Marta Tort Pascual, Ricard de la Vega Pàg. 331-347 Seguint la tendència mundial de crear dipòsits institucionals d’accés lliure per recopilar i preservar els documents d’investigació generats en les institucions acadèmiques, el CESCA i el CBUC han posat en funcionament RECERCAT. RECERCAT és un dipòsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d’investigació de Catalunya, com ara articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memòries tècniques, etc. La comunicació pretén explicar els processos que s’han seguit per posar en marxa aquest projecte: des de la selecció i adaptació del programari amb el que funciona (DSpace), fins als treballs duts a terme per establir les polítiques d’accés, d’introducció de dades, de metadades Dublin Core necessàries per descriure els documents, el tipus de llicència de les Creative Commons sota la qual es troben subjectes els documents, etc.

Article a text complet   La usabilitat a la biblioteca digital: més enllà de les pràctiques actuals Mireia Ribera Turró, Miquel Térmens Graells Pàg. 349-356 Actualment hi ha un creixent interès en el camp de la biblioteconomia cap a la usabilitat i l’accessibilitat tant pel què fa a l’avaluació de recursos existents com pel què fa a la creació de nous recursos digitals. En aquest sentit hi ha força experiències en l’avaluació del compliment de directrius, com per exemple les WCAG, i algunes amb tests d’usuaris. Els resultats que s’obtenen d’aquesta aproximació al problema són profitosos però no suficients. L’enginyeria de la usabilitat, i encara més el disseny centrat en l’usuari, és un procés de disseny i un conjunt de tècniques molt més ampli del què se sol conèixer i que suma diversos mètodes per assolir els seus objectius. La nostra disciplina ha de ser conscient d’aquesta riquesa i aplicar en cada cas aquelles tècniques que siguin més adients; especialment, quan bona part del serveis bibliotecaris s’ofereixen cada cop més per mitjans informàtics.

Article a text complet   Weblogs i biblioteca pública, ciència ficció? Montserrat Alonso Serrano Pàg. 357-372 Les biblioteques públiques han utilitzat diferents eines per tal de fer-se conèixer al món d’Internet. Primer van dissenyar pàgines web, després portals i ara tenen l’oportunitat de crear weblogs. Aquesta comunicació analitza la situació de les biblioteques públiques vers aquest nou fenomen tecnològic, que s’està estenent ràpidament a tots els àmbits de la nostra societat. Repassarem junts el que s’entén per weblog, quines són les seves característiques principals, la seva funcionalitat en el context bibliotecari i l’estat de la qüestió a les biblioteques públiques d’Espanya i d’arreu del món.