Conclusions de les Jornades de Salt
Jornades interprofessionals
Les biblioteques públiques: espais d'integració social
Salt, 15 i 16 de març del 2002
Logo de les jornades on diu 'del dret a llegir al plaer de la lletra'

En el marc de les Jornades interprofessionals "Les biblioteques públiques: espais d'integració social" (Salt, 15 i 16 de març del 2002), el Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO vol fer públiques les reflexions següents:

  1. Expressem el nostre convenciment del paper educador i integrador que han de tenir les biblioteques públiques dels nostres municipis i el sistema de lectura pública de Catalunya. Davant dels actuals procesos d'exclusió i marginació de molts dels nostres conciutadans i la creixent diversitat cultural, la biblioteca ha de ser considerada com un espai clau per contribuir a la cohesió social de la nostra societat. És per això que cal potenciar equips de treball multidisciplinars establint una xarxa d'aliances i col·laboracions amb altres col·lectius de professionals, entitats i serveis socials que treballen al municipi i/ o incorporant persones provinents d'altres camps del saber dins les biblioteques.

  2. Constatem que en les biblioteques, com a espais privilegiats de lectura pública, la tasca que desenvolupen les persones que hi treballen és bàsica i fonamental. Demanem, per tant, un increment en la dotació de personal de les biblioteques, i una millora en l'atenció, motivació i desenvolupament humà i professional de les persones que hi treballen. Cal potenciar la formació continuada i permanent dels nostres professionals no només en eines i tècniques de gestió, sinó també posant l'accent en els valors socials i educatius.

  3. Valorem molt positivament la millora de les infraestructures que les biblioteques públiques de Catalunya estan experimentant aquests darrers anys. Darrerament observem la creació de nous i grans equipaments bibliotecaris que desenvolupen un paper important no només per al municipi sinó per a la comarca. Tot i així, cal reflexionar sobre el model d'equipament idoni perquè la lectura es faci accessible a tothom. En aquest sentit, estem convençuts que el sistema de lectura pública a Catalunya ha de potenciar també, amb la complicitat dels municipis, biblioteques menys grans però molt més properes i sensibles a la realitat social del municipi.

  4. Recordem que la tasca educadora i la missió integradora de la biblioteca pública ha de tenir un pla de treball tècnic i professionalitzat que ha de ser assumit per l'administració pública de la qual depèn. Tanmateix, manifestem que el treball dels responsables de les biblioteques no pot quedar condicionat als calendaris electorals ni als canvis que es produeixin en els consistoris municipals o al govern de la Generalitat de Catalunya. Reivindiquem una gestió política responsable, compromesa i respectuosa amb les tasques desenvolupades pels responsables tècnics i professionals de les biblioteques.

  5. Estem convençuts que els canvis socials i la nova funció educadora i social que desenvolupa la biblioteca comporten la necessitat de crear espais de reflexió compartits amb altres professionals que participen en el circuit del llibre: mestres, educadors, contacontes, editors, llibreters i escriptors. En aquests espais és imprescindible la participació dels usuaris i lectors que gaudeixen a la biblioteca d'un accés lliure a la informació i a la lectura no condicionada per motius polítics, econòmics, socials, ni de mercat. D'aquestes preses de contacte han de sorgir actuacions conjuntes que impliquin diferents sectors professionals i les administracions a dur a terme unes promocions de la lectura més reals i efectives.

  6. Observem una creixent tendència per part de les administracions públiques a privatitzar i externalitzar alguns dels serveis, que des de sempre, havien estat competència dels responsables i treballadors públics de les nostres biblioteques. També observem amb preocupació les últimes tendències a introduir el pagament per alguns serveis (Internet, préstec interbibliotecari). Reivindiquem la responsabilitat i la competència dels professionals de les biblioteques públiques de Catalunya. Reivindiquem també la biblioteca com un centre on es possibiliti l'accés democràtic a la informació, a la cultura i al coneixement.

  7. Compartim amb les administracions públiques la necessitat de planificar i avaluar el treball dels nostres professionals i del servei que ofereixen i del que reben els nostres usuaris. Tanmateix, considerem que les avaluacions haurien de posar l'accent sobretot en els aspectes qualitatius de la tasca feta i no tant en paràmetres quantitatius com s'està fent actualment.

  8. Manifestem que el Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO és sobretot un espai de reflexió al voltant del qual els professionals trobem l'oportunitat de debatre, reflexionar i compartir aquests nous reptes socials i educadors i d'actuar després de forma més adequada. El Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO treballa sobretot per promoure la comprensió internacional i el diàleg entre les diferents cultures, per fomentar iniciatives pluriculturals, per difondre el coneixement de cultures minoritàries i per augmentar la consciència sobre els problemes internacionals.

  9. Fem una crida als professionals del sector, a les universitats, al Col·legi de Bibliotecaris-documentalistes de Catalunya, i a les administracions públiques del país, per tal que en el treball diari, la planificació i la presa de decisions es tingui present el Manifest de la UNESCO de la biblioteca pública (1994).