8es. Jornades Catalanes de Documentació Catatunya en la societat de la informació: realitats i reptes La Farga de l'Hospitalet de Llobregat, 15 i 16 de novembre del 2001

El títol de la Jornades, "Catalunya en la societat de la informació: realitats i reptes", ha servit per emmarcar aquest nou context i per debatre aspectes tan diversos com l'estat actual de la investigació, la necessitat d'assegurar la igualtat d'accés a la informació, o la xarxa a Catalunya.

Aquestes Jornades se celebren en un context marcat per tres fets importants:

1. Les conseqüències negatives que l'onze de setembre pot tenir pel que fa a la violació de drets bàsics, com és el dret de la privacitat de les dades, amb iniciatives legals que s'estan duent a terme als Estats Units i al Canadà i que s'estan plantejant a d'altres països.
2. Les conseqüències d'un avantprojecte de llei del Ministeri d'Educació i Ciència que pot representar un retrocés important, ja que vol regular Internet i el seu ús com si es tractés d'un "cos estrany" a la societat i no d'un element que l'impregna i que cada cop més serà un instrument de treball i de comunicació per a molts.
3. Les desigualtats entre països, que comencen a manifestar-se cada cop amb més intensitat a Catalunya. Cal recordar que al món hi ha 1.500 milions d'analfabets i que en el continent asiàtic el 75% de la població no ha acabat els estudis primaris. Com una altra mostra de desigualtat, podem dir que a Espanya, per exemple, hi ha 385 línies telefòniques cada 1.000 habitants, mentre que a Bangla Desh n'hi ha 2,4, a Costa d'Ivori, 8,1 i a Angola, 5,6.

Com a conclusions de les Jornades, manifestem que:

Constatem una creixent implicació de l'administració pública pel que fa al seu paper en el desenvolupament de la infraestructura de la informació i les comunicacions i una creixent consciència per part de les empreses de la importància de la gestió de la informació i del coneixement.

Veiem, però, encara importants mancances i volem destacar que:

1. Cal definir una política clara d'informació a Catalunya, on massa sovint es dispersen els recursos. Una prova d'això és la varietat de projectes de caminen en paral·lel: Omnia, Educàlia, centres de teletreball, biblioteques… quan estem totalment convençuts que el que cal fer és focalitzar els recursos i potenciar els que hi ha. En aquest sentit, manifestem que l'administració ha de potenciar el que ja té –escoles i biblioteques– en la mesura que són equipaments que abracen tot el territori i són realment els únics que poden assegurar:
   1. la igualtat a l'accés a la informació –i alertar dels perills d'exclusió
   2. la formació bàsica necessària en les tecnologies de la informació i la comunicació per a tothom
2. És necessari avançar en la creació d'una infraestructura de comunicacions, però tenint present que això sol no és suficient i que per desenvolupar la societat del coneixement cal:
   1. Una societat inclusiva. Evitar les desigualtats i la bretxa digital, que cada cop és més perillosa...
   2. Una societat formada. Dotar de la formació necessària (més informació no vol dir més coneixement, ni més cultura). Evitar la superficialitat, la cultura de l'efímer, del "tallar i enganxar".
   3. Una societat participativa. On cada individu pugui contribuir a definir el model de societat i al seu desenvolupament.
   4. Una societat que s'enriqueix amb aportacions d'altres cultures, que potencia la seva pròpia. Amb la incorporació a la xarxa Internet de continguts locals.
   5. Una societat que reconeix el dret social a la informació, i assegura l'accés generalitzat a la informació i la transparència de la informació pública, que és molt més que l'e-govern o la tramitació en línia.
   6. Una societat dinàmica i capaç de generar riquesa, com en el seu moment va ser capdavantera en l'era industrial, capaç d'incentivar la investigació i potenciar-la.
3. En aquest context, constatem l'evolució positiva de la professió de bibliotecari-documentalista com a especialista de continguts, en gestió de recursos d'informació interns o externs a les organitzacions, que avui té la formació tecnològica necessària i és capaç de tenir un paper transversal dins de l'organització on treballa, i de col·laborar a fer accessible el coneixement, promoure'l i compartir-lo.

Barcelona, 16 de novembre de 2001