Mecenatge i patrocini: vies alternatives de finançament
17 Abril 2008 – 12:10Amb el títol Mecenatge i patrocini: vies alternatives de finançament presentem una de les taules de debat de les Jornades. Des d’aquest espai us volem donar algunes pistes sobre l’enfocament que tindrà la taula i us convidem a fer-nos arribar, mitjançant els comentaris, preguntes i aportacions que es traslladaran als participants de la taula i que es comentaran durant la sessió.
Catalunya és líder a Espanya en patrocini i mecenatge empresarial. Experts com Pere Clotas, autor d”El patrocini empresarial” defensen que el patrocini és una de les tendències de futur en el finançament alternatiu dels agents culturals. Però en una situació de recessió econòmica, alguns autors, com el professor d’IESE Antonio Argandoña, temen per la paràlisi de les pràctiques de responsabilitat social corporativa per part de les empreses, fins al punt de situar-les en punt de recés.
En aquest context, les biblioteques exploten molt poc les vies alternatives de finançament. Les Jornades han volgut contrastar amb un grup d’actors les possibilitats reals que suposen el mecenatge i el patrocini per als serveis d’informació, des de punts de vista complementaris:
Joan Oller
És director general de L’Auditori. Llicenciat en Filosofia i Educació per la UB i en ADE per ESADE, ha estat assessor del “Fòrum de les Cultures Barcelona 2004″, i Director del Centre de Creació d’Empreses de Barcelona Activa. El Consorci de L’Auditori i L’Orquestra, que dirigeix, compta amb el patrocini d’empreses com Abertis, Coca-Cola, Colonial, San Miguel, i la majoria dels mitjans de comunicació espanyols.
Àngel Mestres
És director general del Grup Trànsit. Coordinador del Màster de Gestió d’Organitzacions i Entitats Culturals de la UB, ha estat director de recursos externs i comunicació de l’ICUB. Ha coordinat estudis i plans estratègics culturals, a Espanya i Iberoamèrica. El Grup Trànsit actua des de 1985 com a equip de professionals de la cultura, al servei de les polítiques de desenvolupament territorial.
Martí Romaní
És expert en gestió de llibreries, promoció i distribució del sector editorial. Director a Catalunya del grup editorial Everest i Cadí Edicions, anteriorment ha estat el responsable de la creació de la Casa del Llibre de Barcelona (Grup Planeta), i director general adjunt de la productora de televisió Cromosoma. Vicepresident del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya (2002-2005), ha estat impulsor del Premi Llibreter i del Saló del Llibre de Barcelona.
Carmen Gómez Valera
És directora dels serveis bibliotecaris a la ciutat de Dos Hermanas (Sevilla). Autora de diversos articles professionals, ha dirigit diversos programes de foment a la lectura, com el servei de Bibliobús, les jornades de literatura fantàstica, o el club de pares conta-contes. Ha format part del programa pilot d’anàlisi bibliotecari de la Fundació Bertelsmann. Ha estat vicepresidenta de l’Asociación Andaluza de Bibliotecarios (2000-2007).
Ciro Llueca
Moderador del debat. Bibliotecari i professor d’universitat, ha estat vicepresident del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (2003-2006). És Regidor de Cultura de la ciutat de Figueres.
6 comentaris a l'entrada "Mecenatge i patrocini: vies alternatives de finançament"
Hola compañeros,
yo quisiera que los ponentes y el moderador valoraran si hay alguna razón de peso (legislativa, dependencia de los ayuntamientos, éticas) por las cuales las bibliotecas no pueden recibir patrocinio. Me sorprende que se haya trabajado tan poco este tema, cuando el campo a abarcar es tan grande, y empiezo a sospechar si a lo mejor las bibliotecas se encuentran “atadas de pies y manos” y ésa es la razón fundamental.
¿O hay que achacarlo sólo a falta de iniciativa de los bibliotecarios?
Gracias por la respuesta. Me encantara oírla en las jornadas!
Yo no me las pienso perder!
Comentari fet per Lluis Gonzalez Sarrión el dia 24 de Abril de 2008
Jo voldria que l’Angel Mestres em digués si hi ha més possibilitats de ser patrocinat en una biblioteca de per exemple Barcelona, o en canvi, hi ha més oportunitats fora de la gran ciutat. Jo treballo en una biblioteca petita d’un poble petit, i sempre tinc la sensació que els que estem fora de Barcelona ho tenim tot més difícil!
Gràcies,
Comentari fet per Ester López el dia 24 de Abril de 2008
Només curiositat: per què porteu una bibliotecària de fora de CAtalunya? Es perquè aporta experiències realment interessants i diferents? A Catalunya no tenim exemples de patrocini?
Pregunta sense cap doble intenció, eh!
Salut!
Comentari fet per Susana Garrido el dia 24 de Abril de 2008
Amigos del col.legi, aunque no asistiré a las Jornadas (vivo en Palencia y me temo que el catalán no es mi fuerte, de momento) me gustaría que el regidor LLueca nos explicara cuál es su punto de vista del político que tiene que financiar una instalación que bien podría ser financiada con dinero privado a través de subvenciones y patrocinios.
Gracias y un saludo, compañeros
Comentari fet per Luis Colmenares el dia 24 de Abril de 2008
Salutacions a tots, això s’anima!
Sobre la pregunta de Luis, de Palencia, si la entiendo bien se refiere a qué pienso sobre el hecho que las bibliotecas públicas sean financiadas prácticamente en exclusiva por las administraciones públicas, y no por patrocinios o similares.
Diría que en gran medida porque los servicios públicos (bibliotecas, pero tampoco museos, archivos, universidades, escuelas, hospitales, asilos…) que dependen de nuestras administraciones no incluyen en su cultura organizativa la necesidad de buscar fondos adicionales a los presupuestos que les son asignados por esas administraciones. Sencillamente, se ha venido considerado que los servicios públicos debían estar al margen de la empresa privada, como única vía de ser independientes, autónomos a las presiones comerciales.
Lo cierto es que ya en la actualidad una cosa no quita la otra. Numerosas ONG absolutamente independientes reciben financiación de empresas, sin que esa financiación perjudique la autonomía de las ONG. Os recuerdo que durante mucho tiempo las ambulancias que Cruz Roja llevaban el logo de BBVA en sus puertas.
Más allá de esa consideración genérica, creo que los profesionales que gestionan ese tipo de servicios públicos no están acostumbrados y, sobretodo, no tienen las herramientas, para llevar a cabo propuestas de patrocinio (o mecenazgo) que acaben cuajando.
En centros importantes eso es más fácil, porque hay personal en Dirección, o en Comunicación, que puede dedicar sus esfuerzos a ese tipo de acciones. No es extraño que una empresa patrocine una exposición que organiza una biblioteca patrimonialista, por no hablar de un centro cultural o un museo.
Pero en las pequeñas bibliotecas, archivos o museos, no siempre se cuenta con los medios para hacerlo posible. De ello hay algún ejemplo en un artículo que publiqué en 2005 en la revista Ítem: Fundraising : possibilitats i usos en les pràctiques de captació de recursos per a patrocini, mecenatge o esponsorització.
http://eprints.rclis.org/archive/00005457/01/fundraising_llueca.pdf
En la página 7 se explica que diversos archivos fueron contactados por la Sociedad Genealógica de Utah (iglesia mormona), siendo el objetivo que los acuerdos subscritos con los archivos la digitalización de determinados fondos depositados en los centros (libros parroquiales, censos…). La organización mormona paga la digitalización y se queda una copia digital. El archivo se queda otra copia, siendo el resultado final que digitaliza sus fondos a coste cero.
Desde mi punto de vista política, para dar respuesta directa a tu pregunta, creo que es necesario buscar la corresponsabilidad entre el dinero que aportan las administraciones (impuestos de los ciudadanos) y lo que las empresas privadas puedan/quieran aportar por responsabilidad social, además de contemplar la autofinanciación de los servicios públicos con cobros por servicios, siempre que se respete la misión básica de esos servicios públicos: el acceso sin barreras a la información, a la formación, y al ocio cultural.
Ciro
Comentari fet per Ciro Llueca el dia 24 de Abril de 2008
Ester,
potser pots tenir aquesta sensació, jo també visc a un proble petit. Pero també tens oportunitats: més personalitzada, més propera, més fàcil contactar amb… i a més en una época on la connexió no es tant complicada crec que viure al centre o a la periferia no hauria de ser crític. Jo per exemple estic ara en un projecte d’ un centre de producció cultural que està a fora de Barcelona a Mataró (www.Canxalant.org) i és més complicat explicar què fem a un possible patrocinador que no el fet d’estar a 20 min uts de Barcelona. Per tant crec que no et puc concretar d’una forma generalista… cal veure cas per cas i a partir d’aqui intentar moure idees i projectes.
Comentari fet per Angel Mestres el dia 8 de Maig de 2008