Josep Gàlvez.
Economista i expert i crític de còmics. Ha col•laborat en el comissariat de diverses exposicions, com la de “Barcelona en el còmic”, i ha escrit texts divulgatius i crítics sobre còmics a revistes generals i especialitzades, a més de dirigir la publicació “De la Historieta”. És crític de còmics del diari Avui.

Antoni Guiral.
Periodista, tècnic editorial i divulgador i crític de còmics. Ha estat redactor en cap en editorials com Norma Editorial i Planeta DeAgostini i va ser director tècnic del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Ha escrit sobre còmics per a diaris com El País o El Periódico, i és autor de diversos llibres sobre historieta, com Cuando los cómics se llamaban tebeos: La Escuela Bruguera. Ha comissariat diverses exposicions, tant en solitari (“Un mar de viñetas”) com amb Pepe Gàlvez (Carlos Giménez i Max) i ha impartit classes a diversos cursos sobre còmics al Col•legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i a la UB.

Si una manera de classificar els còmics és per nacionalitats, és important conèixer mínimament el que ens ofereix el mercat actual. Tenint en compte que en aquests moments es publiquen còmics realitzats als EUA, França, Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Espanya (també al Japó, però aquesta és una altra història), la idea es oferir als bibliotecaris tres cursets diferents, per tal que coneguin amb un mínim de profunditat els autors i les sèries més populars: un adreçat als còmics nord-americans, l’altre a la historieta europea (França, Itàlia, Portugal...) i un altre dedicat exclusivament als autors espanyols, tant als que publiquen en castellà com en català, com als que publiquen directament a països com els EUA o França. Aquest segon curs (el primer, sobre còmics nord-americans es va programar durant l’any 2006) tractarà dels còmics europeus.

1. Els primers còmics d’expressió francesa
La historieta, en realitat, és un invent desenvolupat inicialment a països com França i Suïssa a mitjan segle XIX. Seguint l’exemple de les revistes satíriques, aquests països comencen a editar publicacions per a infants amb historietes, i aconsegueixen un èxit important que suposa el primer pas per a una indústria dels còmics.

2. Els grans clàssics de la historieta francobelga
Entre el 1929 i finals dels anys cinquanta, apareixen a França i Bèlgica personatges que es convertiran en clàssics: Tintin, Spirou, Lucky Luke o Astèrix.

3. França, terra dels còmics per a adults
A partir de la dècada de 1960, a França es comença a valorar la historieta com a mitjà de comunicació complex que pot explicar històries per a un lector adult. Els còmics arriben a la universitat i als museus, i es publiquen revistes i àlbums amb historietes preocupades per la situació social, històrica i política del moment. Neixen els primers antiherois, com Blueberry.

4. La complexa i enriquidora indústria francesa actual
Després d’haver passat per una crisi important als anys noranta, que va significar la pràctica desaparició de les revistes de còmics per a adults, la indústria francesa ha sabut regenerar-se, i ha creat espais i suports per publicar un molt important nombre de novetats.

5. Itàlia, un país de còmics
Per tradició, Itàlia és, amb Espanya, França i Bèlgica, el país que més còmics ha publicat al llarg de la seva història. Les historietes s’han convertit en un mitjà molt popular, i els autors italians han sabut adreçar-se tant a lectors adults, que volien llegir històries madures, com a lectors adults i més joves, que buscaven passar una bona estona d’oci.

6. Els còmics a la resta d’Europa
Tot i que a la resta d’Europa són més populars els còmics francesos, italians, espanyols i nord-americans, alguns països han sabut crear una indústria amb autors propis. És el cas d’Alemanya, Holanda, Anglaterra, Portugal i els països de l’Europa central. Alguns d’aquests autors estan arribant a casa nostra.

Els assistents rebran un dossier que s’entregarà el primer dia. En aquest dossier hi haurà articles, bibliografies i reproduccions, amb dades útils per als bibliotecaris. Cada classe serà acompanyada d’una exposició visual del tema que es desenvolupi.

En el termini de les dates assenyalades per a cada curs, per formalitzar la inscripció als cursos de formació caldrà omplir la Butlleta d'inscripció i efectuar el pagament corresponent. Podeu formalitzar la inscripció al Col·legi; personalment, per correu electrònic o per fax. La inscripció no serà vàlida fins al moment de la recepció de la documentació de pagament.

1. Ingrés o transferència a qualsevol de les següents entitats:
   •   La Caixa: 2100-3018-51-2200262282
   •   SabadellAtlántico: 0081-0163-69-0001075108
   
   [Important: posa el codi del curs i el teu nom. Cal enviar per fax la butlleta d'inscripció i el comprovant de pagament]
2. Targeta de crèdit: truca al Col·legi (93 319 76 75)
3. Efectiu a la seu del Col·legi.

En el cas que el primer dia de la inscripció el nombre de sol·licituds superi el nombre de places i, tenint en compte les places reservades per conveni, la resta de places es distribuiran de la següent manera: 30% per les inscripcions fetes personalment al Col·legi; 70% per les inscripcions rebudes per fax o correu electrònic.

Quan les sol·licituds no puguin ser admeses per manca de places, aquest fet serà comunicat oportunament als interessats.

En cas d'impossibilitat d'assistència, per causa major (cal presentar documentació que la justifiqui), aquesta haurà de comunicar-se a la secretaria del COBDC abans de 15 dies de la data de l'inici del curs, i es retornarà el 50% de l'import de la matrícula.