Presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (1995-2000)

1. En el període de la vostra presidència a la junta de govern del Col·legi, quins trets principals creieu que van caracteritzar l'acció de l'Associació?

De fet varen ser dues presidències.
De la primera destacaria, les accions realitzades pel Col·legi per fer possible, que, un cop fou implantada la llicenciatura en documentació a la UB, el Comissionat d'Universitats la incorporés al catàleg de la UOC. El resultat de les nostres gestions va permetre, en primer lloc, que els estudis de llicenciatura estiguessin a l'abast d'aquells professionals que per motius de residència, o per horaris de treball, no podien cursar-los a la UB, que de fet aquesta era la nostra preocupació, però a més, impartir la llicenciatura a distància ha afavorit la seva projecció.

Una acció que va ocupar la primera presidència, i que va ser possible consolidar-la en la segona, fou la transformació del Col·legi. En primer lloc calia canviar els estatuts i l'estructura del Col·legi a fi de que pogués acollir a més dels diplomats en biblioteconomia, als llicenciats en documentació que estaven a punt d'obtenir la nova titulació. Aquest canvi estructural oferia la possibilitat d'obrir una transitòria que facilités l'integració dels companys de la SOCADI al Col·legi. Foren unes actuacions llargues i molt complexes que varen arribar a bon port gràcies a la bona voluntat de molts professionals del Col·legi i de la SOCADI . Sempre vàrem comptar amb la l'ajuda de les Juntes del Col·legi i amb la generosa col·laboració de Lluís Codina, aleshores president de la SOCADI, i de la seva Junta.
S'afegí a tots aquests canvis la creació del RUSC, que era una manera d'obrir la porta a institucions i entitats relacionades amb l'àmbit de les biblioteques i la documentació. De fet, totes aquestes accions estaven impulsades amb l'objectiu de fer del Col·legi l'eina clau dels professionals catalans.

Durant la primera Junta el Col·legi va assumir, per dos anys, la presidència de FESABID. En aquest període organitzarem les Jornades Bibliotecàries Espanyoles que tingueren lloc, amb molt d'èxit, a Càceres (1996) i es va dur a terme una intensa tasca de col·laboració i de treball dins de la Federació..

2. Quin fou, al vostre entendre, un moment especialment difícil de la junta de govern que vàreu presidir?

Foren diversos i per diferents motius els moments difícils. Com totes les Juntes tinguérem problemes amb l'administració pública quan reclamaven que es donés compliment a la Llei, (la municipalització implantada en la Llei del 1994 va costar molt de fer entendre als municipis). El desplegament de la Llei i dels seus reglaments originaren reunions i taules rodones força tenses.
També resultaren enutjoses les gestions, sense èxit, per desenvolupar la biblioteca escolar.

En un altre ordre de coses va ser molt difícil, i fins força tensa, la tramitació legal del canvi de la Llei del Col·legi.

3. I els moments especialment satisfactoris?

Una de les accions més gratificant fou poder acollir al Col·legi, a les antigues bibliotecàries, hereves de l'Escola del Dr. Rubió. Fou un acord de l'Assemblea a proposta de la nostra Junta i va permetre que un Col·legi molt jove (de tant sols 10 anys en aquell moment) s'enriquís amb una tradició que a tots ens honora.

També resultà molt satisfactori aconseguir la transformació del Col·legi i poder configurar una Junta amb companys procedents de la SOCADI.

4. Quins avenços detecteu en la professió des dels temps de la vostra acció de govern?

Molts i molt importants, al meu entendre els més significatius són: el gran desenvolupament de la biblioteca pública, i la presència de la professió i dels professionals en la realitat quotidiana, ja no som tan "opacs".

5. Com veieu el futur dels bibliotecaris-documentalistes a Catalunya, quin és el consell que doneu als membres del COBDC?

Per naturalesa soc optimista, la professió en la societat actual pot tenir un camp d'actuació molt ampli, crec que els nous professionals sabran aprofitar-lo.

Pel que fa al COBDC no cal donar cap consell, és suficient que la gent jove segueixi incorporant-se en les tasques de gestió del Col·legi per poder garantir-ne la seva evolució.