Presidenta de l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya (1985) i del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (1986-1989)

1. En el període de la vostra presidència a la junta de govern del Col·legi, quins trets principals creieu que van caracteritzar l'acció de l'Associació?

En el moment de l'aparició de la llei de creació del COBDC per la Generalitat de Catalunya, el maig de 1985, la Junta de l'Associació de Bibliotecaris, va passar a ser la Comissió gestora del COBDC.

Després d'aprovats els nous estatuts en Assemblea Constituent de col·legiats, el juny de 1986, també se'ns va ratificar com a Junta provisional, i a la tardor, en procés electoral es va escollir la Junta i jo vaig tornar a ser-ne la presidenta fins a finals de 1989.

Com a trets principals de tot aquest temps d'acció del Col·legi he de citar l'enorme feina feta per tots els membres de la junta de govern per tal de muntar i consolidar l'estructura interna del Col·legi i el seu funcionament, com a entitat nova i a la vegada hereva de l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya que reunia quasi la totalitat de professionals que exercien a Catalunya. S'organitzà la gestió administrativa, el funcionament de la junta de govern, i de les assemblees, la col·legiació i l'estructura pròpia del Col·legi en comissions i grups de treball.

Es muntaren serveis per als col·legiats, activitats com viatges i intensificàrem els cursos de formació. Sortí el full informatiu Document continuació del "full groc" de l'Associació, el primer número de la revista ITEM el 1987, i altres publicacions... I no es va oblidar mai la lluita, juntament amb l'Escola de Bibliotecaris de Catalunya, per a la consecució d'un segon i tercer cicle d'estudis universitaris.

Crec que es va fer una feina intensa, potser no massa visible o de lluiment, però importantíssima i bàsica.

2. Quin fou, al vostre entendre, un moment especialment difícil de la junta de govern que vàreu presidir?

En recordo més d'un:

• La disposició transitòria de la llei de creació del COBDC de 1985, ens va portar molts maldecaps, donat que molts bibliotecaris catalans no hi estaven d'acord.
• La dissolució de l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya va ser una acció conflictiva ja que alguns bibliotecaris de l'Associació pretenien la coexistència de les dues entitats.
• L'oposició de molts col·legiats, quan el COBDC, amb voluntat d'obrir-se a l'exterior i de connectar amb altres associacions de professionals d'aquí i de la resta de l'estat espanyol, va passar a formar part de la federació FESABID.

3. I els moments especialment satisfactoris?

De moments especialment satisfactòris n'hi van haver molts. En citaré uns quants:

• La publicació del full informatiu Document. La sortida del nº 1 de la revista ITEM
• El muntatge juntament amb SOCADI de les 3eres Jornades Catalanes de Documentació el 1987, i amb les jornades la presentació de la fira EXPODOC, la primera fira important del nostre ram a nivell de Catalunya i de l'Estat espanyol.
• Haver aconseguit en gestions fetes pel Col·legi en el 88 i 89 conjuntament amb altres associacions professionals d'Espanya, que la IFLA del 93 es concedís a Barcelona, la qual cosa reforçava la introducció de la nostra professió en l'àmbit internacional.
• Veure créixer el número de col·legiats.

4. Quins avenços detecteu en la professió des dels temps de la vostra acció de govern?

Diria que gràcies al grau elevat al que han arribat els estudis de Bibliotenomia i Documentació, els professionals han pogut posar-se al dia i adaptar-se a aquest món tant canviant i complex de la "Societat de la Informació" i de la informatització. Per tant, crec que hi ha hagut un canvi radical que ha fet que la professió abasti molts més terrenys que abans. I aquest canvi s'ha fet molt bé.

5. Com veieu el futur dels bibliotecaris-documentalistes a Catalunya, quin és el consell que doneu als membres del COBDC?

No puc donar gaires consells ja que ara estic retirada de la pràctica professional i com he dit, veig que la professió ha anat canviant moltíssim però els diria aque no deixessin mai de posar-se al dia, això és, formació continuada i que no perdessin mai la visió de futur. Crec que els actuals bibliotecaris-documentalistes de Catalunya han de ser optimistes. Tenen molt camp per córrer i moltes eines a les mans.