Presidenta de la Societat Catalana de Documentació i Informació (1990-1993)

1. En el període de la vostra presidència a la junta de govern de SOCADI, quins trets principals creieu que van caracteritzar l'acció de l'Associació?

Principalment el conveni amb el CSIC, pel qual van cedir a SOCADI un local de despatxos. A més es van reforçar les línies de l'anterior junta:

Pel que fa a les relacions exteriors, l'apertura a altres associacions de l'estat (Fesabid) i a altres associacions europees. A nivell intern, el manteniment de les reunions de tipus general (Tertúlies), desenvolupament de grups d'interès segons el tipus d'informació professional gestionada amb problemes específics propis: propietat industrial, informació biomèdica i educació.

Es va continuar amb els cursos de formació professional, afegint nous temes com per exemple el correu electrònic, l'hipertext, utilització de CDs, etc. També es van celebrar les IV Jornades Catalanes de Documentació i les 3as Jornadas Españolas de Automatización IFLA 93, col·laborant també en els primers pasos per a la creació del segon cicle de Ciències de la Documentació.

2. Quin fou, al vostre entendre, un moment especialment difícil de la junta de govern que vàreu presidir?

En general no era fàcil. La manca de finançament feia dependre quasi exclusivament del treball voluntari.

3. I els moments especialment satisfactoris?

Jo destacaria la col·laboració estreta entre els membres de la Junta per tirar endavant projectes, i en la celebració de la IFLA a Barcelona, l'entusiasme i la col·laboració dels voluntaris, alumnes de l'Escola.

4. Quins avenços detecteu en la professió des dels temps de la vostra acció de govern?

Principalment avenços tecnològics però també avenços en l'actitud dels professionals.

5. Com veieu el futur dels bibliotecaris-documentalistes a Catalunya, quin és el consell que doneu als membres del COBDC?

Crec que en el present i en un futur a mig termini (a llarg plaç no se sap mai!) hi ha molta feina per fer, adequada als professionals de la biblioteca i la documentació.

El meu consell és que no es deixin perdre els treballs més interessants que són adequats als seus coneixements. A vegades per manca de flexibilitat o per inseguretat dels bibliotecaris-documentalistes, veiem a persones d'altres professions fent (malament) feines importants que no els correspon per formació.