Les presidències


ELISA CAMPS MUNDÓ

Vocal de l'Asociación de Antiguas Alumnas de la Escuela de Bibliotecarias de Barcelona (1974-1975) , Vocal de l'Associació de Bibliotecàries (1975-1977), i Presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (1989-1992)

1. En el període de la vostra presidència a la junta de govern del Col·legi, quins trets principals creieu que van caracteritzar l'acció de l'Associació?

La situació de crisi deguda als canvis profonds que, en aquell moment estava sofrint la nostra professió va fer que la junta que va prendre possessió l'any 1989 definíssim unes premises que consideràvem capitals per tal d'enfocar bé el camí de la resolució de la nostra problemàtica. La nostra acció va anar encaminada en tres fronts: el marc de formació, el protagonisme dels bibliotecaris-documentalistes com a agents d'aquest canvi i la presència social de la nostra professió.


2. Quin fou, al vostre entendre, un moment especialment difícil de la junta de govern que vàreu presidir?

Les pressions polítiques a l'entorn de la llei de biblioteques. Es va fer difícil mantenirse equidistant dels poders públics, qüestió que jo considero capital en el cas d'un col·legi professional.


3. I els moments especialment satisfactoris?

La redacció i difusió de la "Declaració en favor del dret a la lectura i a la informació públiques per a tots els ciutadans de Catalunya", pel ressó que va tenir i per tot el que ha seguit a aquella declaració.


4. Quins avenços detecteu en la professió des dels temps de la vostra acció de govern?

Molts avenços: la consolidació de Col·legi, els estudis universitaris i l'aplicació del mapa bibliotecari de Catalunya, entre d'altres.


5. Com veieu el futur dels bibliotecaris-documentalistes a Catalunya, quin és el consell que doneu als membres del COBDC?

La veig com una professió en expansió, perquè d'alguna manera s'han integrat els canvis i els reptes del nou plantejament professional. El meu consell seria evitar el corporativisme i aprendre a col·laborar i treballar en equips de gent que, provinent de diferents camps i professions, es veuen abocats a treballar en projectes comuns.