President de la Societat Catalana de Documentació i Informació (1984-1987)

1. En el període de la vostra presidència a la Junta de govern de la Socadi quins trets principals creieu que van caracteritzar l'acció de l'Associació?

SOCADI fou creat el 18 de maig de 1984 en un context de notable interès per la creixent oferta de bases de dades en línia. Uns mesos abans, l'octubre de 1983, les necessitats de formació sobre les noves eines i la voluntat de compartir experiències, van crear les condicions per tal que un grup de companys duguéssim a terme l'organització del que nomenàrem les Primeres Jornades de Teledocumentació a Catalunya.

Inicialment, vam preveure que hi assistirien els professionals directament vinculats als pocs serveis d'accés a bases de dades aleshores existents, els quals estaven situats en institucions públiques, universitats i algunes empreses privades, principalment dels sectors químic i farmacèutic. L'acollida a les jornades ens va sorprendre, s'hi van presentar 23 ponències i van assistir-hi més de 300 professionals.

Això ens va animar a crear una associació que ajudés a la formació en l'àmbit de les bases de dades i fomentés la col·laboració i l'intercanvi d'experiències. Per fer més eficient l'assoliment d'aquests objectius, SOCADI es va organitzar en grups de treball per especialitzacions (teledocumentació, automatització de biblioteques, creació de bases de dades, terminologia, ...). Així mateix, es van organitzar diverses activitats de caràcter lúdic de les quals una de les més destacades fou el creuer "On line on the sea" les quals contribuïren a enfortir l'amistat entre els associats que hi participaren.

2. Quin fou, al vostre entendre, un moment especialment difícil de la junta de govern que vàreu presidir?

Difícil, pròpiament dit, no n'hi van haver, més aviat érem companys que ens reuníem en un ambient a l'ensems agradable i d'interès professional. Un aspecte que, des d'abans de crear SOCADI, va planejar i finalment es va poder resoldre era el nostre desig de no crear una nova societat, sinó formar part de la ja existent i ben consolidada a Catalunya en l'àmbit bibliotecari. En aquells moments això no fou possible, perquè un bon nombre de futurs membres de SOCADI no eren titulats de biblioteconomia i documentació, sinó llicenciats en altres matèries que s'havien format posteriorment en documentació. Quan uns anys més tard els estatuts del Col·legi ho van permetre, ens hi integràrem i vam dissoldre SOCADI.

3. I els moments especialment satisfactoris?

Els estatuts de SOCADI també establien com a objectiu de l'associació promoure la col·laboració i l'intercanvi d'experiències entre les institucions existents en el camp de la informació i la documentació. En aquesta línia vam intentar treballar activament. Així, els companys que vam promoure SOCADI el 20 i 21 de novembre de 1984, vam organitzar, juntament amb l'Institut d'Informació en Ciència i Tecnologia del CSIC, les Primeres Jornades Espanyoles de Documentació Automatitzada.

La voluntat d'aprofundir en l'aplicació de les tecnologies de la informació en el nostre sector professional va fer que s'hi presentessin 60 ponències i l'assistència fós de 1.200 persones.

Les relacions existents entre les diferents associacions de l'Estat, enfortides per la bona acollida d'aquestes jornades, van crear les condicions per iniciar converses a fi de crear un instrument per l'intercanvi d'experiències i cooperació. Inicialment pensàrem que fóra suficient en una taula de trobada en el entorn de la qual les associacions poguessin dialogar i aprofundir en temes d'interès comú, però després vam considerar que un cert grau de formalització era convenient, atès que en definitiva es tractava de relacions entre entitats amb personalitat jurídica i vàrem crear la Federació que va rebre el nom de FESABID.

Des dels seus inicis la Federació va estar oberta a totes les associacions que desitgessin formar-ne part, en la mesura que consideressin que aquesta cooperació podria contribuir a facilitar-los-hi l'assoliment dels seus propis objectius. En el benentès, i així es deixava molt clar primer en la nota fundacional i després en els propis estatuts de la Federació, que aquesta actuaria amb un estricte respecte a la sobirania de les associacions membres, de manera que les decisions adoptades per majoria no obligarien a les que no hi estiguessin interessades, per tal de garantir que les associacions integrades a FESABID orientessin la seva activitat amb absoluta i total autonomia.

D'altra banda, dos aspectes que definien l'estil de FESABID foren que en la seva documentació el nom complet de la Federació estava escrit en castellà, català, gallec i euskera i que el president havia de ser-ho només per dos anys i no era reelegible, a fi que la funció fós rotativa entre totes les associacions.

També, vist des del 2005, ha estat satisfactòria la continuïtat que han anat rebent aquestes iniciatives. Així, el juny de 1986 SOCADI va organitzar les Jornades següents a les de teledocumentació que van prendre el nom de Segones Jornades Catalanes de Documentació, a les quals es presentaren 43 ponències, hi assistiren 500 persones, celebrant-se també la primera fira associada a les Jornades.

Per últim, un fet especialment agradable fou que SOCADI i el Col·legi unifiquessin els seus esforços en les Terceres Jornades Catalanes celebrades al 89 i les organitzessin conjuntament.

4. Quins avenços detecteu en la professió des dels temps de la vostra acció de govern?

Sens dubte el més important, al meu entendre, és l'enfortiment de les possibilitats de l'usuari final de satisfer autònomament les seves necessitats d'informació.

Això ha modificat el rol del professional, on la necessària funció d'intermediació dels anys 80 s'ha anat transformant progressivament en noves formes de gestió de serveis bibliotecaris i documentals i en altres especialitzacions orientades a la creació de continguts, a l'assessorament temàtic, al foment de la lectura, etc.

D'altra banda, un aspecte que, si bé estava present els anys 80, té ara una major importància és el de la formació continuada per tal de fer front al repte que planteja l'accelerada evolució tecnològica.

5. Com veieu el futur dels bibliotecaris-documentalistes a Catalunya, quin és el consell que doneu als membres del COBDC?

Agraeixo aquesta pregunta perquè m'agrada parlar del futur. En primer lloc, crec que cal dir que en aquest àmbit no tenim boles de vidre. Ara bé, és necessari reflexionar sobre les tendències i des d'aquesta perspectiva em sembla que hem de fer front a oportunitats i a riscos.

Les oportunitats deriven de les extraordinàries possibilitats tecnològiques, les quals condueixen a la generalització dels accessos a la informació, a la integració de les fonts i a la creixent demanda d'informació en una societat cada vegada més avançada tecnològicament.

Els riscos són de dualització social, l'anomenada fractura digital pel que fa a les eines, però sobretot d'accés a la cultura en un marc de creixent diversitat. En aquest sentit, crec que les biblioteques com a lloc de trobada i de foment tenen un paper fonamental.

Pel que fa als professionals, em sembla que és cada vegada més necessari compatibilitzar l'especialització amb un coneixement més transversal, atès que l'evolució es produeix en els diversos elements que configuren la professió i tots ells incideixen en les diferents especialitats.

Per últim, crec que és molt important continuar, com ja es ve fent molt bé, enfortint la cooperació entre els professionals, les associacions i les institucions de formació i de recerca, tant a nivell de Catalunya i de la resta de l'Estat com, i especialment, internacional. En aquest sentit, s'ha avançat molt, però en cooperació podríem dir, una mica en broma per acabar, que es produeix un error matemàtic i 1+1 és més que 2.