Secretari del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (1989-1992) i President del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (1992-1995)

1. En el període de la vostra presidència a la junta de govern del Col·legi, quins trets principals creieu que van caracteritzar l'acció de l'Associació?

Vam continuar la línia de juntes anteriors d'exigència d'aplicació a Catalunya de les Normes d'IFLA per a les Biblioteques Públiques a la Generalitat en la seva legislació sobre el Sistema de Lectura. L'aprovació de la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya el 1993 va ser l'inici d'un procés de posar les nostres biblioteques a un nivell homologable, que va costar molt que fos interioritzat per la classe política com a prioritat pressupostària, si bé ha millorat sensiblement en els darrers anys. En aquell moment, però, la coincidència amb la política de traspàs tan poc sensible de les biblioteques de La Caixa als ajuntaments ens va obligar a contestar públicament aquesta línia d'actuació.

Si en el camp de la Biblioteca Pública, es va començar a veure un desvetllament a mitjà termini, els nostres esforços sobretot al Departament d'Ensenyament per la millora de les biblioteques escolars va topar amb la incomprensió més absoluta tot i les nostres denúncies.

Vam donar molta importància a demanar a les institucions (Parlament, universitats, ajuntaments ...) el reconeixement de la nostra titulació universitària en les bases de les diferents ofertes públiques, si calia amb recursos formals.

Vam participar cada cop més activament a FESABID, de la qual el Col·legi ostentava la Presidència en el moment d'acabar el meu mandat. A més de ser un fòrum de coordinació amb associacions d'altres parts de l'Estat, que va donar durant aquells anys uns molts bons resultats organitzatius i d'implantació de la professió a nivell estatal, malgrat la migrada estructura logística, i en un moment que començava a créixer exponencialment el nombre de Diplomats a la resta d'Espanya, la nostra presència i treball va ajudar enormement, en clau catalana, a veure la convergència progressiva de criteris i objectius amb SOCADI, amb qui ja s'organitzaven les Jornades Catalanes, que van dur temps després a la integració.

La implicació del Col·legi va ser absoluta en el Comitè Organitzador del Congrés IFLA el mes d'agost del 1993 al Palau de Congressos de la Fira a Montjuïc. I no em refereixo a la preparació intensiva durant la Junta de l'Elisa Camps, sinó a la impressionant col·laboració que tots els bibliotecaris-documentalistes catalans en la logística i voluntariat d'unes jornades memorables. I això que va coincidir amb una gran apagada a tot Catalunya per culpa de les turmentes!

2. Quin fou, al vostre entendre, un moment especialment difícil de la junta de govern que vàreu presidir?

Les reticències d'un sector de col·legiats envers una línia d'actuació clara demanant el reconeixement per part de les institucions, no solament de la Diplomatura, sinó també de la Llicenciatura, que tot just s'acabava d'aprovar. Ja no era la discussió tradicional sobre si s'havia de mantenir l'arrel (o el morfema) "biblio" en el nom de la professió o en el títol universitari, sinó el risc de divisió entre Diplomats i Llicenciats.

3. I els moments especialment satisfactoris?

La realització d'un estudi seriós del mercat del bibliotecari-documentalista, tant per l'estudi mateix, que va servir de base a actuacions de la junta de la Carme Mayol que ens va succeir, com per haver-ne aconseguit el finançament de l'Institut Català de Noves Professions ja que no era assumible amb el pressupost ordinari del Col·legi.

4. Quins avenços detecteu en la professió des dels temps de la vostra acció de govern?

Deu anys són molts per a una professió com la nostra, tan lligada a les noves tecnologies i a la gestió del coneixement. Per una banda, fa que bona part de les funcions de la nostra professió es difumini, però és innegable que un bon bibliotecari-documentalista té avui més oportunitats que mai.

5. Com veieu el futur dels bibliotecaris-documentalistes a Catalunya, quin és el consell que doneu als membres del COBDC?

No sóc qui per donar consells a ningú, i més sense exercir de fa uns anys en aquest àmbit específic. Admiro la responsabilitat personal i la capacitat real de treballar en equip, que comporta grans dosis d'empatia, i només constato que no són valors gaire habituals i que m'agradaria veure créixer, però no és un consell, ni és adreçat només als col·legues.