20 anys d'història COBDC 1985-2005


Carme Janer Ortega
Presidenta de l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya (1985) i Presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya


"Avui, fent un repàs al que han estat aquests darrers anys, no ens podem estar de detallar alguns dels canvis que s'han produït o que han aparegut al món de la biblioteconomia i la documentació a Catalunya. En un primer lloc podem situar els legals: regulació dels estudis de biblioteconomia i documentació; adscripció de l'Escola de Biblioteconomia i Documentació a la Universitat de Barcelona; convalidació dels títols emesos anteriorment per l'Escola; Llei de Biblioteques; creació del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

En un segon lloc, situaríem els tècnics: l'actualització de les tècniques i els models a seguir sobre els camins marcats pel desenvolupament professional internacional; la presència ja notable d'ordinadors en les tècniques professionals; els inicis de tasques cooperatives entre diferents institucions; el fet que es comencen a veure tots els recursos adreçats a la informació com a elements d'una mateixa estructura. Per acabar, un darrer bloc, que anomenem sociològico-professional, inclouria la definitiva consolidació de l'especialització en funcions que ha de tenir cada tipus de biblioteca; una nova visió del paper de les biblioteques i, per tant, dels seus professionals que desplaça la importància de la conservació a la difusió del fons; l'ampliació de l'horitzó professional a noves tasques, entre les quals potser la més destacable ha estat la de documentalista."

"Editorial", a Butlletí de l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya, núm. 9 (gen-jun 1986)


Elisa Camps Mundó
Presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (1989-1992)


"El Col·legi va editar, a principis d'enguany, un fullet divulgatiu, Els bibliotecaris-documentalistes, uns professionals per al món modern, concebut amb la intenció de donar a conèixer la figura d'aquests professionals, que tant ha canviat en els últims anys, a un sector ampli de públic que possiblement els desconegui i, tanmateix, hi estigui interessat, i amb la intenció d'acostar la figura del bibliotecari-documentalista i les tasques que li són pròpies, als centres concrets on poden ser requerits els seus serveis.

Un cop el fullet acabat, s'ha començat ja a difondre'l, tot fent trameses a diversos sectors que presumiblement són contractadors potencials: ajuntaments, entitats, empreses, mitjans de comunicació, etc."

"Difusió de la professió", a Document, vol. VI, núm. 59 (mar 1992).


Lluís Bagunyà Valls
President del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (1992-1995)


"El tema de la llicenciatura a Catalunya (...) va ser el motiu principal de conversa del president del Col·legi amb el director general d'Universitats de la Generalitat de Catalunya, Ramn Pla i Arxé, al qual s'havia sol·licitat una entrevista feia més d'un any.

Tot i que l'argumentació que Catalunya sempre ha estat pionera en la formació de professionals bibliotecaris i que estem perdent el tren que ja estan començant a marcar universitats de l'Estat, Ramon Pla indicà que n'era molt conscient, però que no hi ha recursos econòmics per instaurar la llicenciatura en Documentació a Catalunya. A més, aquest fet està molt condicionat per la integració plena de l'Escola Jordi Rubió i Balaguer a la Universitat de Barcelona, que no acaba de produir-se tot i el temps que fa que està iniciat el procés. Hi ha la voluntat de totes les parts implicades (Generalitat, tant el Comissionat d'Universitats i Recerca com Governació, Diputació de Barcelona i Universitat de Barcelona), però la llum verda per part de la Generalitat per dotar econòmicament la creació formal del centre universitari on es faci la diplomatura i tota la resta de la integració no acaba d'arribar. El director general va informar, però, que era imminent."

"Entrevista del president del Col·legi amb el director general d'Universitats", a Document, vol. IX, núm. 77 (nov 1994)


M. Carme Mayol Fernández
Presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (1995-2000)


"El Col·legi va fer arribar a l'Institut de Cultura i al seu director, Ferran Mascarell, com a responsables del Pla de biblioteques de l'Ajuntament de Barcelona, una valoració que reclamava una major atenció a la vessant social de les biblioteques i en diferents qüestions de formació i capacitació el personal.

Pel que fa al Pla Estratègic de Cultura, després de tres reunions, s'ha elaborat un informe sobre la situació cultural de la ciutat, en el qual s'han incorporat dades proporcionades pel Pla de Biblioteques de l'Ajuntament de Barcelona i que fan evident la necessitat d'insistir en el desenvolupament bibliotecari de la ciutat. Complementant aquest pla es van crear diferents comissions sectorials. En un d'elles, "Cultura i cohesió social", hi participà el Col·legi representat per la seva presidenta Carme Mayol.

[...]

El Col·legi ha emprès una campanya pública de sensibilització sobre les bilbioteques escolars adreçada als claustres i conselles escolars dels centres educatius. Aquesta tasca és duta a terme per una comissió formada pe mestres i bibliotecaris i coordinada per la col·legiada Mònica Baró. En el mes de maig es procedí a l'edició d'un cartell informatiu, del Manifest de la Unesco per a les biblioteques escolars i d'ahdesius sota el lema de la campanya: "A les escoles i els instituts, ara la biblioteca".

[...]

L'11 de novembre es va aprovar la modificació de la llei de creació del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (Llei 10/1985). La llei consta d'un article únic que en el seu article 2 declara que "El Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes agrupa els diplomats en biblioteconomia i documentació, i els llicenciats i els doctors en documentació".

"Actuacions de la Junta", a Memòria 1998.


Adela d'Alòs-Moner Vila
Presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (2000-2003)


La Junta que dirigirà el Col·legi des de juny de 2000 al 2003 actua en un context molt diferent al que es va trobar la Junta anterior. En aquell moment es parlava de la societat de la informació i es començava a parlar de societat del coneixement. Avui constatem que aquest canvi de societat industrial a societat de la informació i del coneixement és un procés en marxa. La informació té avui un pes econòmics i d'impacte en el "mercat global" que afecta -i afectarà en un futur pròxim- tots els àmbits, tant polítics com culturals o socials.

"Els bibliotecaris-documentalistes, a tots els nivells, ja sigui actuant en una biblioteca pública com en una multinacional, som gestors d'informació i de coneixement, amb una o altra especialitat, i formem per a l'autoaprenentatge.

Tenim, doncs, un paper potencial molt important en el pas o transformació de la nostra societat a la societat de la informació i de la comunicació.

[...]

El nostre repte, ara, és aprofitar l'oportunitat d'aquest moment per ser una punta de llança proactiva d'aquest canvi de societat i de ser capaços d'integrar en aquest procés altres col·lectius que també treballen en la gestió de la informació.

[...]

Els dos punts bàsics de transformació del Col·legi han de passar per:

  1. Créixer dins de la professió tot impulsant la interdisciplinarietat i un treball conjunt i integrat amb altres col·lectius (economistes, enginyers, assistents socials, arxivers, periodistes, associacions cíviques, polítics, ONGs...), conscients que tenim interessos comuns i que portar la iniciativa de projectes conjunts ens permetrà fer un salt cap endavant.
  2. Ser capaços d'incidir en el cor de la gestió de les organitzacions, en les seves estructures, potenciant la nostra presència en els seus òrgans de presa de decisió.

"Programa de la Junta del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes (2000-2003)", a Document, núm. 126 (jul-ago 2000).