Els antecedents: 1931-1985

AGRUPACIÓ DE L'ESCOLA DE BIBLIOTECÀRIES DE BARCELONA (1931-1939)

Rosa Leveroni i Valls, Presidenta de l'Agrupació de l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona (1931)

"És curiós recordar la primera causa que ha implantat la nostra Agrupació, la qual, avui dins la seva modèstia, sembla ja plena de vida i d'ambicions símptoma de joventut.

Quina va ser doncs aquesta? Molt senzill, nosaltres no havíem parlat encara de germanor, de compenetració, etc. Seguíem les classes amb gust, les condeixebles ens agrupàvem segons les simpaties del moment, però no havíem sentit encara la necessitat d'una visió més estreta amb totes; quan un dia, la visió engrescadora d'una piscina a punt d'ésser enllestida, commogué a les que sentim l'atracció del bell xipollejar dins d'aigua clara i neta... Si poguéssim tenir-hi entrada!

Ens semblava però, una cosa un xic difícil, més el nostre professor Sr. Campalans -era ell qui ens mostrà la piscina en construcció a la Universitat industrial- ens va donar la idea.

Per què no constitueixen una associació d'alumnes de l'Escola i demanen al Patronat l'accés a la piscina i als camps d'esports? Em penso que serien ateses -ens va dir molt amablement.

La iniciativa va ésser recollida per unes quantes noies que sentíem el desig de fer un xic d'esport per desentumir els membres al menys una vegada a la setmana. Començarem les gestions gràcies al costat que ens feren el Sr. Rubió i el Sr. Campalans i que els agraïm, varem tirar endavant la idea, i aquesta, després d'un mes d'iniciada, prengué cos amb la constitució de l'Agrupació d'Alumnes i ex-Alumnes de l'Escola de Bibliotecàries que començà la seva tasca amb un objectiu principalment esportiu.

Avui però, gràcies a l'encoratjament de tot el professorat i de la Secretaria de l'Escola, la nostra simpàtica Sra. Joana Casals, junt amb l'entusiasme aportat per totes, podem dir que l'AEB ha expandit el seu camp d'acció no limitant solsament a l'esport, les seves activitats.

Portà ja a cap una excursió a Sant Cugat del Vallès i pensa fer-ne d'altres ben interessants també.

Està organitzant una sèrie de conferències que aviat començaran si a Déu plau. Ha iniciat la publicació d'aquest butlletí i finalment per ara, institueix la festa de santa Eulàlia a qui fa patrona, festa que es commemorarà solemnement amb una missa i el bateig [...] de totes les seves associades que ho desitgin.

Sí que hem arribat molt amunt.

"[Presentació]", a Butlletí AEB, núm. 1 (feb 1931).


AGRUPACIÓ PROFESSIONAL DE BIBLIOTECÀRIES DE CATALUNYA (1937-1939)

"A conseqüència dels fets desenrotllats del passat juliol ençà, hi ha hagut un gran moviment de llibres que han passat de les col·leccions particulars a les oficials, així com també han estat obertes al públic diverses biblioteques d'entitats que les tenien reservades per a ús exclusiu dels respectius socis.

[...]

Sota la direcció del senyor Rubió i dels Escriptors Catalans, s'organitza el servei de Biblioteques del Front. Els llibres han d'arribar a les avançades, als hospitals de sang i als llocs de repòs. Uns armaris portàtils, de 300 volums de cabuda, oferiran als lectors literatura catalana i estrangera, biografia, política, tècnica, revistes, etc. Es compta, actualment, a la central de Barcelona, amb més de 10.000 volums, dels quals es trien els lots que aniran a les subcentrals de Cervera i Tarragona i d'aquests llocs als hospitals i avançades de l'Aragó. Fins ara dues companyes, Rosa Granés i Maria Felipa Espanyol, s'han ofert d'encarregar-se d'aquestes biblioteques que creiem que seran tan interessants i útils."

M.A.C. "Biblioteques", a Publicació de l'Agrupació de l'Escola de Bibliotecàries i de l'Agrupació Professional de Bibliotecàries de Catalunya, vol. VII, núm. 1 (març 1937).


ASSOCIACIÓ DE BIBLIOTECÀRIES (1975-1980)

Rosa Ricart Ribera, Vocal de l'Agrupació de l'Escola de Bibliotecàries de Catalunya (1937), Presidenta de l'Asociación de Antiguas Alumnas de la Escuela de Bibliotecarias de Barcelona (1974-1975) i Presidenta de l'Associació de Bibliotecàries (1975-1977)

"Amb emocionada alegria, en nom meu, en el de totes les que formem aquesta la junta i en el de les que treballen eficaçment en les vocalies per tal d'assolir els objectius que va proposar la 1ª Assemblea General, ofereixo aquesta salutació a totes les companyes bibliotecàries, a les que ja formen part de l'Associació i a les que hi tenen un lloc que les espera.

De la mateixa manera que en l'Assemblea es va dir que considerem aquesta Associació continuadora de la que fou famosa Agrupació de l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona, ens honra de considerar aquest Butlletí, continuació del que es va publicar des del mes de febrer de l'any 1931 al març de 1937, i només desitjaria que, temps a venir, en llegir els que formaran part d'aquesta 2ª època, algú experimentés els mateixos sentiments d'admiració emotiva i desig de superació que jo he sentit després de 38 anys tan plens de canvis, tragèdies i desil·lusions, en llegir-lo primer i estudiar-lo després, per tal d'ajudar a la redacció del Butlletí d'homenatge que la present vocalia de premsa i publicacions ha proposat dedicar-li.

Ja des d'aquí demanem la col·laboració de totes les que van prendre part en la seva redacció i que no són fàcils d'identificar degut a que moltes firmaren amb pseudònim.

Voldríem que aquest Butlletí fos el portantveu de totes les bibliotecàries i us preguem que hi col·laboreu amb esperit de companyonia i entusiasme fervent.

Nosaltres farem tot allò que sapiguem i puguem.

Per a totes, la més afectuosa simpatia i una abraçada cordial."

Rosa Ricart, "Salutació", a Butlletí de l'Associació de Bibliotecàries, vol. I, núm. 1 (març 1975).

Montserrat Roca Junyent, Presidenta de l'Associació de Bibliotecàries (1977-1978)

"Actualment, m'atreveixo a ser optimista i crec que podem esperar un futur on el desenvolupament cultural sigui una de les bases per a una societat més justa. Repeteixo el que ja us varem dir: als pobles, als barris, a les escoles, a la Universitat, en el camp de la investigació, de la indústria i del comerç, les biblioteques necessitaran professionals eficients i amb vocació. L'eficàcia l'hauran de garantir uns estudis seriosos que es plantegin, amb una visió científica, cultural i social, l'esdevenidor de la política bibliotecària del país. Aquest ensenyament i el títol oficial que en sigui el reconeixement són ara les nostres principals preocupacions. Per ells continuarem bregant. És el compromís que agafem davant vostre."

Montserrat Roca, "Editorial", a Butlletí de l'Associació de Bibliotecàries, vol. III, núm. 1 (març 1977)


ASSOCIACIÓ DE BIBLIOTECARIS DE CATALUNYA (1981-1985)

Maria Artal Vidal, Presidenta de l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya (1981-1983)

"L'Associació de Bibliotecàries, fundada el 1974, ja té nou anys de vida. Durant aquests anys però han canviat moltes coses a Catalunya; hem viscut canvis polítics, econòmics i socials que han repercutit en la professió de bibliotecari i en les necessitats de les biblioteques. La transferència en exclusiva de les competències de biblioteques a la Generalitat de Catalunya, l'aprovació de la Llei de Biblioteques, l'establiment cada vegada d'una manera més forta d'una normativa bibliogràfica internacional, el sorgiment de nous materials documentals així com de noves tècniques per al tractament de la informació, totes aquestes coses, configuren un marc nou que, si bé no s'ha format de cop i volta, sí que hi han entrat de sobte. El Butlletí que us presentem ha de ser sensible a aquests canvis i ha de ser vehicle d'informació i debat de la nova situació que se'ns presenta."

"Continuïtat i renovació", a Butlletí de l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya, núm. 1 (gen-jun 1982).

Carme Camps Salvat, Presidenta de l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya (1983-1985)

"El món associatiu segurament té més importància en el terreny de les biblioteques que en altres àmbits. Això no ho diem per un xovinisme petulant sinó basant-nos en dos fets característics de la nostra professió. Primerament, la biblioteconomia i la documentació s'inscriuen en el món més general de la informació, que avui s'ha convertit en un problema col·lectiu de la humanitat al qual aquesta intenta donar solucions col·lectives. És normal, doncs, que això condueixi a l'establiment de moviments corporatius que intentin de coordinador i de promoure el control i l'accés a la informació de què disposen les biblioteques i que donin també unes pautes generals sobre la manera com difondre-la. Segonament, és ben sabut i es constata cada dia que la creació i el manteniment d'una estructura bibliotecària no és una de les preocupacions principals, ni de bon tros, de les Administracions dels diferents països. I en parlar d'estructura bibliotecària ens referim també a la formació i l'estatus dels seus professionals. Lògicament, aquest segon fet condueix també les persones preocupades per les biblioteques a associar-se per promoure l'elaboració i l'execució d'una política bibliotecària a cada país que vagi més enllà d'inaugurar magatzems de llibres amb un rètol exterior amb la paraula biblioteca."

"Editorial", a Butlletí de l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya, núm. 6 (jul-des 1984)